El cim més alt per a la nostra literatura a l'Estat francès va ser fa un grapat de mesos, quan la novel·la L'emperador o l'ull del vent de Baltasar Porcel va aconseguir guanyar aquest guardó. Mentre El Mar encara era en els mostradors d'algunes de les principals llibreries de París, una altra obra mallorquina es garantia aquesta presència.
El principi de tot va venir marcat per Blai Bonet. La seva traducció de la novel·la El Mar va quedar finalista del Prix Meditérranée de l'any 2002, un dels més importants que es donen a l'Estat francès i que distingueix novel·les estrangeres creades en els països de l'àmbit Mediterrani. Entre guanyadors il·lustres es poden citar noms com el d'Umberto Eco.
La política de traduccions a altres llengües empresa pel Govern de les Illes Balears i recollida després per l'Institut Ramon Llull s'ha traduït en múltiples versions de les novel·les illenques en altres llengües i El Mar ha estat la que ha conegut més versions, en bona part ajudada per l'adaptació cinematogràfica d'Agustí Villaronga.
I el súmmum va arribar quan diumenge dia 24 la traducció de la novel·la Illa Flaubert es va erigir com la vencedora del gran premi del saló de literatura insular d'Ouessant. Així doncs, en poc temps, tres llibres han estat reconeguts per premis prestigiosos atorgats a l'Estat francès.
Tot això no s'hauria aconseguit i no hi hauria hagut aquest reconeixement per a la literatura catalana si no existís la política de traduccions. Fins llavors, eren molt pocs els llibres que es traduïen al francès d'autors balears i ara s'han multiplicat. «Però la clau de tot és que les traduccions són molt bones», explicà Pilar Arnau, fins ara codirectora de l'Institut Ramon Llull.
Denise Boyer es troba al darrere d'aquestes traduccions i també hi ha l'interès de les editorials: Fédérop en el cas d'El Mar i Illa Flaubert i Actes Sud per a L'emperador o l'ull del vent. «Es tracta d'editorials, sobretot Fédérop que no es mouen simplement pel mercat, sinó que tenen interessos culturals i que coneixen prou bé la literatura catalana. Són editorials mitjanes però que es mouen molt», assegura Arnau.
El que sí és cert és que a França encara no s'ha produït un fenomen de concentració editorial tan fort com en altres països europeus, inclòs l'Estat espanyol. Per això mateix, aquestes editorials mitjanes es mouen molt bé i tenen presència a les llibreries sense haver de tenir la seva seu editorial a la zona de París.
«A més a més, França és un país on es llegeix molt i on els llibreters no són simples venedors de llibres. És molt comú que la gent els consulti i es deixi aconsellar per ells. En aquest sentit, França encara és un país molt culte».
I el que també està absolutament clar és que aquests premis han contribuït de forma notable a establir un nou interès per les traduccions del català al francès entre el públic d'aquell país.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.