Hopkins i Kidman protagonitzen un atac a la hipocresia dels EUA

Inspirada en una novel·la de Philippe Roth, The human stain explica la història d'un brillant professor universitari (Hopkins), de religió jueva, que cau en desgràcia quan transcendeix un comentari que es pot entendre com a racista.

Contra ell es desferma una «cacera de bruixes» que el porta a abandonar la seva plaça i a entrar en un procès de declivi personal del que només aconsegueix sortir quan enceta una relació amorosa amb una jove a la que dobla en edat (Kidman), amb un passat tèrbol i un present gris. Aquesta relació no fa més que incrementar els xafardejos i les crítiques d'una societat puritana enfront de la qual els protagonistes es rebel·len.

La interpretació dels actors és convincent, encara que l'adaptació de llibre de Roth al guió no ho és tant perquè s'acumulen els fets, alguns de poc versemblants, a través dels records del personatge d'Hopkins que guarda un secret que ha caracteritzat la seva vida.

Hopkins, en el seu primera visita al Festival venecià, va estar seriós i amb poques paraules, que va dedicar a parlar bé de l'«excel·lent» guió i de Nicole Kidman: «és molt maca i una magnífica actriu. Treballar amb algú tan preparat és sempre un plaer».

Per la seva part, Lars von Trier firma al costat de Jorgen Leth De fem benspaend, que competeix a la secció paral·lela Controcorrente, dedicada a obres més innovadores. En veritat l'obra d'aquests dos danesos ho és, ja que parteix de la proposta que Von Trier va fer a Leth de que fes cinc versions del seu curt de 1967 L'home perfecte, en el que traçava el retrat robot de la perfecció formal i estètica en l'ésser humà.