Com a conseqüència del «crack» nord-americà del 1929, quan es produeix una baixa de preus als Estats Units, és a dir, la depressió que causa deu milions de treballadors en situació d'atur, Europa, passats uns mesos, l'estiu del 1930, té també, sense remei, la seva crisi econòmica. A Nova York, l'octubre del 1929, havien estat venuts en borsa més de setze milions de títols, un fracàs financer sense precedents que abaixava la producció i desocupava la mà obrera.
A Europa, la suspensió dels crèdits nord-americans juntament amb les dificultats comercials porten a la fallida molts bancs. Gran Bretanya abandonarà el patró or i la devaluació de la lliura esterlina arrossega trenta monedes més. Com a conseqüència d'aquesta crisi és abandonat el lliurecanvi i són conglaçades les divises, introduint alhora organismes de control de pagaments internacionals, fixació dels contingents de matèries a exportar i importar... Els resultats de tanta misèria seran molt greus. Del 1933 al 1939 es voldran refer les estructures econòmiques però serà des de la perspectiva nacionalista i el desenvolupament de les indústries militars. Això, que dóna feina a molts obrers, és una arma de doble tallant. Significa que es crea un rearmament europeu i es reforcen els sistemes dictatorials i totalitaris amb desig de revenja. Tot plegat, és primer fam i després odi. Una fam com la que va saber descriure, en la novel·la homònima, Knut Hamsun. És clar que l'obra de l'escriptor noruec és autobiogràfica i es refereix a unes experiències seves, un relat autobiogràfic, esdevingut en la seva jovenesa, el 1888, que li donaria la fama i seria aleshores una mena d'advertència dels perills d'una economia liberal mal dirigida. Tanmateix, Hamsun va donar mal exemple. Simpatitzà amb el nazisme invasor i per aquest motiu, el 1948, era empresonat pels seus compatriotes.
Però tornem als anys 20 i 30. Econòmicament, aquella crisi era deguda a les grans despeses provocades per la Primera Guerra Mundial i les pèrdues bèl·liques que dificultaren qualsevol integració a la vida civil de nombrosos excombatents. Després, en augmentar les reivindicacions del proletariat, la burgesia respongué desenvolupant els moviments feixistes. Ideològicament, el feixisme era una barreja explosiva de nacionalisme, racisme i militarisme, posat en joc per tal d'aturar l'emancipació de la classe obrera.
Mussolini fou el primer a formular aquestes doctrines i a molts països d'Europa (Anglaterra, Bulgària, Espanya, Portugal, Bèlgica, etc.) foren organitzats partits feixistes que imitaven el model italià. Però allà on aquesta ideologia arribava al cim era Alemanya, sota la direcció de Hitler, amb unes característiques racials i militars molt més intenses. Una nova guerra mundial seria el tràgic teló de fons d'aquella gran crisi econòmica.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.