L'Auditòrium acollirà el classicisme del ballet del Teatre Hermitage rus

La principal característica de la formació és el seu respecte a l'original. «S'ha de mantenir la tradició, ningun dels teatres actuals existents no són tan fidels a l'original com nosaltres», va afirmar Alexander Brouskin, director de la companyia. Per Brouskin, «introduir elements nous a una peça clàssica significa fer malbé el muntatge, va en detriment de l'espectacle».

El fet de respectar la intenció de l'autor no implica que les obres que representen siguin avorrides, velles o hagin perdut la seva vigència». Les «petites innovacions», és a dir, el que fa que «es mantinguin vigents», sorgeixen d'«els decorats o dels vestits vistosos», mai de canvis en la coreografia. D'aquesta manera, aconsegueixen tenir «una nova vida» i no «passen mai de moda».

El llac dels cignes i Trencanous no són «peces excessivament difícils». Sí que és difícil, tanmateix, aconseguir ascendir a ballarí solista del grup. Arribar a ser solista significa «superar la dura competència», segons Evgueny Serdeshnov, ballarí solista del grup. «Treballam tots els dies de la setmana des que érem gairebé uns al·lots», va afirmar Tatiana Frolova, solista del ballet. Una disciplina «molt dura i fèrria» i pocs descansos són la clau de la formació del ballet.

«M'agrada anar de gira perquè em permet escapar-me una estona a la platja», va dir Frolova. Per Serdeshnov, «la mentalitat autoexigent es forma amb el pas dels anys». «Som ballarins, no podem pensar en res més que no sigui ballar».

El ballet del Teatre Hermitage no rep subvencions a nivell estatal, una circumstància que l'obliga a realitzar llargues gires. «A Rússia, els polítics tenen altres necessitats més primordials que subvencionar el ballet».

Els seus viatges els fan conèixer altres països, altres maneres de ballar i altres interpretacions totalment diferents. «A Espanya, no hi ha el ballet clàssic», va assegurar Brouskin. Segons el director, «cada país ha d'ocupar-se de les seves pròpies danses» i, aquí, allò normal seria centrar-se «en el flamenc». «Seria estrany veure una companyia russa dedicant-se al flamenc». Per això, «el ballet pot considerar-se un patrimoni internacional» però, encara així, «existeix un patrimoni nacional propi de cada un».

Aquesta és la quarta gira que el conjunt rus realitza per Espanya, on ja ha visitat la Corunya, Madrid i Alacant i, després de les seves actuacions a Palma, finalitzarà a Màlaga el 4 de setembre. El repertori actual de la companyia inclou una nodrida selecció de coreografies clàssiques com Giselle i Don Quixot.