Arnau explicà que aquest llibre en concret és «especial». Illa Flaubert, que abans només s'havia passat al castellà, «ha estat traduït per una de les catalanòfiles amb més prestigi de França, nova directora del Centre d'Estudis Catalans de la Sorbona». A més, el volum ha tingut no tan sols la subvenció del Govern Balear, sinó que també «ha rebut el suport del Consell Regional d'Aquitània».
Pere Rosselló, professor de la UIB i un dels màxims estudiosos de la figura i l'obra de l'escriptor manacorí, posà de manifest que «un premi a l'estranger sempre és important, perquè reconeix no tan sols un autor concret, sinó que també implica un reconeixement del conjunt d'una trajectòria i una literatura». En aquest sentit, considerà que es tracta també «d'un fruit de la tasca que s'ha duit a terme en la traducció a llengües estrangeres dels escriptors mallorquins».
Rosselló manifestà que «traduir el català a altres llengües és reconèixer la importància de la pròpia llengua». Així, valorà «positivament» la feina realitzada aquests tres anys i mig quant a traduccions. No osbtant això, es mostrà pessimista sobre la possible continuïtat d'aquest projecte: «Crec que el Govern actual treballa en unes línies diferents i, en aquest sentit, menysvalora la llengua».
Per la seva banda, Pilar Arnau, la fins ara directora de la seu mallorquina de l'Institut Ramon Llull (IRL), institució que assumí el projecte de les traduccions, considera aquest premi a l'obra de Miquel Àngel Riera com «la consolidació d'un projecte molt sòlid, que va començar de zero i que ara funciona molt bé».
La novel·la no és la primera obra de Riera que es publica en un altre idioma, ja que la majoria de les seves novel·les, aquesta inclosa, tenen una edició castellana. L'endemà de mai i Fuita i martiri de Sant Andreu Milà s'han traduït també al txec, i alguns dels seus contes i poemes, al rus.
Illa Flaubert és la darrera novel·la que va escriure Miquel Àngel Riera, abans de la seva mort el 1996, i des de la seva publicació ha rebut diversos premis com el Josep Pla, el Joan Creixells l'any 1990 i el Nacional de la Crítica i el Ciutat de Barcelona, el 1991. En paraules de Rosselló, es tracta «d'una novel·la més de reflexió que de narració, i en la qual les coses que passen al llarg de la història interessen pel sentit que tenen, i no pel fet de tenir lloc».
Segons l'estudiós, aquesta obra s'inclou en el segon dels dos blocs en què es pot dividir el conjunt de la seva producció narrativa. El fet que sigui la novel·la més premiada de Miquel Àngel Riera pot ser perquè «els seus darrers llibres són molt més teòrics i filosòfics que els primers i, per això, són més universals. Això afavoreix que puguin arribar a més gent».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.