Miquel Ferrà i Martorell27/08/03 0:00
TW
0

Tal dia com avui fou fundat a Ciutat de Mallorca el monestir jerònim de Santa Elisabet, titular de l'exconvent de terceroles franciscanes on es féu la nova fundació. Aquesta va esser iniciada per dues monges del monestir agustinià del puig de Pollença i una seglar de Ciutat professant la regla de Sant Agustí. Anys després, el novembre de 1530, sis monges professes, una novícia i una postulant fundaren en el puig de Santa Magdalena d'Inca el monestir de Sant Bartomeu. Pel que fa a l'edifici, la part més antiga del convent és el fragment de l'antiga muralla àrab que tanca el pati o jardí posterior, potser del segle XII, avui restaurada amb merlets i torrelló i que mostra, encara que només des de la part de dins, una porta primitiva, és a dir, aquella per la qual, segons les cròniques, entraren els pisans i catalans el 2 de febrer de 1115. Aquella croada que enfrontà les tropes del comte de Barcelona i els seus aliats de Pisa amb les del walí Mubaxir i el seu successor Abu Rabí Suleiman es perllongà del juny de 1114 a l'abril del mateix any següent. Aquesta porta i muralla que per aquesta banda de ciutat es deia «Bab-al-Yadid» fou atacada pels assetjants amb el foc grec de nova invenció i altres màquines, obrint tres bretxes per al primer assalt, fent la conquesta reducte per reducte i casa per casa, deixant Medina Mayurqa arruïnada i sembrada de morts. Sembla que els cristians tragueren del saqueig grans riqueses abans de reembarcar.

Però tornem a la qüestió del convent. Les fundadores foren Sor Mariana Busquets, Sor Violant Dameto i Sor Magdalena Sant Joan. Sobre la casa primitiva hi era construït llavors l'actual, que data dels anys 1585-1586, obra dels mestres Onofre Gelabert i Pere Ferrer. El segle XVIII tot l'edifici sofrí reformes i és edificada l'església, 1650-1669. El retaule major d'aquesta data del 1662 i és obra barroca de Pere Berga, Antoni Riera, Pere Pou i Joan Homs. Aquesta peça destaca per les escenes de la vida del sant titular (Sant Jeroni, 347-419, monjo, prevere, doctor en les Sagrades Escriptures, que amb Santa Paula, 347.404, patrícia romana, fundaren a Betlem, el 386, dues comunitats: de monjos i de monges, basades en l'experiència monacal de Sant Jeroni, la visita que els dos grups iniciadors feren als anacoretes i petites comunitats del desert de Nítria, i la regla monàstica de Sant Pacomi, que Jeroni traduí del grec al llatí). Són també valuoses les escultures de sant Agustí, santa Isabel, sant Joan Baptista, santa Constança, santa Aina, sant Pere, sant Pau... El retaule del Sant Crist, barroc, data del 1661. El de Nostra Senyora del Rosar,i que és del XV, obra de Gaspar Homs. El de santa Isabel d'Hongria és manierista del segle XVII. El de la Mare de Déu del Sagrari, gòtic i renaixement. També de Gaspar Homs és el de la Concepció. També hi treballà un altre conegut artista mallorquí: Mateu Llopis. L'orgue és del 1600. També són d'una certa bellesa artística els dos portals, obra plateresca el portal gran, obra de Jaume Ballester. El segon portal o de santa Isabel fou llavorat en el segle XVIII.