Enguany s'han presentat al festival prop de 1.200 peces. Nick Igea hi va participar l'any passat amb Eduardo Peláez, però per Bestard serà la primera vegada. «És una oportunitat», va dir Bestard. «La majoria de les peces guanyadores de l'LA Shorts Fest solen estar nominades als Oscar, per això és un honor poder competir-hi». Per Igea, significarà «una nova passa» en la vida de Melodías tóxicas i poder participar en un certamen «molt obert» amb punts de vista molt diferents.
Melodias tóxicas ha estat seleccionat en prop de 50 festivals i ha obtingut 16 premis, entre els quals dos d'internacionals, un a Montpeller i un altre a Palerm. Es tracta d'un musical gravat el 2002 que explica la vida d'una parella d'indigents que dormen en un caixer. «Un dia, per error, el caixer els dóna tres milions d'euros», explica Igea. A partir d'aquell instant, la parella comença a veure el món com «un lloc meravellós».
«Després d'un any de vida, el balanç del curtmetratge és molt positiu; n'estic bastant satisfet». Pel director, un curt «no té una vida comercial com les pel·lícules», perquè «ha de presentar-se en diversos festivals per recuperar part de la inversió». Una inversió que en aquesta ocasió va ser bastant elevada. «Vam rodar durant vuit dies en més de 30 localitzacions».
El viaje, per la seva part, ha guanyat 27 premis, tots a nivell estatal. Ara a Los Angeles començarà el seu periple internacional. Després viatjarà a Split, a Egipte i a Brussel·les. El film també es va enregistrar l'estiu del 2002. Després d'un any, s'ha convertit en la història més premiada de Bestard. «Un curt mai no s'ha de fer amb l'objectiu de guanyar doblers, només ha de servir per donar-se a conèixer i per poder explicar històries».
El film narra la vida de dos al·lots després de trobar el cadàver d'un drogoaddicte mort per sobredosi. «Per ells, la mort significa un viatge a Brasil, per la qual cosa decideixen preparar el cadàver per al trajecte». Rodada en blanc i negre, la cinta intenta ser «un conte neorrealista» amb una atmosfera «irreal». El pressupost, «poc elevat», va significar «recuperar la inversió».
Tant Toni Bestard com Nick Igea saben que gravar curtmetratges és el pas previ a rodar una pel·lícula llarga. «És un aprenentatge necessari», va assegurar Igea. La raó: «Arribar a més gent», segons Bestard. Per això, ambdós pensen i treballen en aquest guió que els permetrà fer el salt a la gran pantalla. «M'agradaria poder fer una comèdia carcerària amb tocs de road movie», va dir Bestard. Igea, pel seu costat, només sap que vol explicar les seves pròpies històries. «És més difícil escriure un bon guió que dirigir». El seu objectiu consisteix a quedar en bon lloc a Los Angeles.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.