«La Oreja de Van Gogh és igual d'espontània que als seus inicis»

La formació actuarà aquest dimarts al parc de sa Torre de Felanitx

Laura MoyàPalma23/08/03 0:00

Set anys de vida i tres discs al carrer. La Oreja de Van Gogh ha sabut trobar el seu lloc en el panorama musical actual. Dimarts mostraran aquest recorregut al parc de sa Torre de Felanitx, on presentaran Lo que te conté mientras te hacías la dormida.

-El vostre nou disc és una tornada al pop dels anys 80. Es tracta d'una reivindicació?

-Quan la gent escolta els nostres discs, no només l'últim, sempre els recorden els vuitanta, les melodies directes que es feien en aquella època. És la música que feim, les cançons que ens surten.

-En què heu canviat des del primer àlbum?
-L'espontaneïtat del principi encara dura. Tanmateix, duim set anys junts i hem viscut moltes coses. Això s'ha d'anar recollint a poc a poc als discs i en la forma de plantejar-nos la música. Cada treball resumeix l'etapa, el moment del grup.

-L'amor en els seus múltiples vessants continua present.

-L'amor i sobretot els sentiments són fonamentals en les nostres cançons, no només l'amor entre la parella. Parlar del que un pensa o sent requereix, de vegades, molt valor. Tot i així, continuam parlant de l'amor en un to malenconiós però positiu, el nostra senyal d'identitat.

-En aquesta ocasió, introduïu cançons que tracten temes socials. Per què ara?

-És part de l'evolució. Aquesta vegada van sorgir unes melodies que encaixaven a la perfecció amb aquest altre tipus de lletres. No decidírem, de sobte, canviar, ha sorgit de manera espontània.