Gandhi a Calcuta (1947)

Mohandas Karamchand Gandhi, eMahatma, apòstol nacional i religiós de l'Índia (Porbandar, 1869-Delhi, 1948), advocat, defensor dels drets dels indis contra les discriminacions racials, pare de la doctrina no violenta, es trobava aquell mes d'agost, tal dia com avui, a Calcuta amb el difícil objectiu d'aturar la lluita entre hindús i musulmans. Seria assassinat el 1948 per un extremista hindú, però això no degué esser per a ell una gran sorpresa, puix que la mort l'esperava des de feia molts anys a cada cap de cantó. Així doncs, Gandhi es trobava aquell estiu a Calcuta fent front a una de les pitjors crisis de la història del seu país. Diu un cronista que «pels carrers de la ciutat corria la sang d'hindús i musulmans. I malgrat aquesta feixuga tasca de pacificador, Gandhi tenia temps de consolar els drames familiars dels seus amics, com si es pogués desdoblar en dues persones. El visità, tal dia com avui, Amiya Chakravarty, que havia estat el secretari del poeta Tagore. Un cosí, per al qual Amiya sentia gran estimació, havia mort de llarga malaltia. Amb llàgrimes als ulls anà a compartir la pena amb Gandhi. Aquest l'haguera pogut despatxar dient-li que els morts s'amuntegaven en el carrer i això només n'era un entre milers de cadàvers. Amiya va romandre quiet, assegut en terra, en un racó de la cambra, mentre el Mahatma escrivia. Per un moment va pensar que el seu amic estava molt ocupat en altres coses i que la recent mort del seu cosí li era indiferent. Gandhi aixecà el cap, assabentat de la mort d'aquell parent d'Amiya i amorosament li digué quatre mots i el convidà a acudir el capvespre a la reunió de les pregàries...»