TW
0

ANTONI PLANAS. Palma.
L'emigració, la qüestió xueta, la religió, el sexe, el periodisme, la mort, el misteri de la vida o la nostàlgia per la pèrdua de la infantesa són alguns dels elements que apareixen a I de tot d'una la fosca, la segona incursió de Miquel Segura en la novel·lística.

L'obra, que té Cuba i Mallorca com a escenaris principals, és protagonitzada per un periodista mallorquí que fa feina a Barcelona, un home frustrat, fracassat, que viu en la nostàlgia. Un dia decideix viatjar a Cuba per cercar les seves arrels familiars en aquell país a través d'una cosina, de qui només recorda una cara infantil, fràgil, blanca i lluminosa, que conserva en una fotografia de quan tots dos eren al·lots. A Cuba, Francesc Aguiló trobarà l'enigma que ha marcat la seva vida. Serà també un viatge al seu interior.

La novel·la es basteix mitjançant tres fils narratius: el conflicte personal del protagonista, una crònica de la Cuba actual que l'autor defineix com a «viva i imparcial» i el relat d'allò que es va anomenar operació Peter Pan. «Parlar d'aquests fets és una cosa inèdita en la narrativa. Són fets històrics. Després de la Revolució, més de 35.000 al·lots cubans foren arrancats de les seves famílies perquè anassin als Estats Units i se salvassin del comunisme. Va ser una operació cruel, ja que des de l'Església catòlica cubana i des dels Estats Units es va propagar la idea que la Revolució llevaria la pàtria potestat a aquells pares que no fossin addictes al règim comunista», afirmà l'autor. És per això que el llibre es converteix en un al·legat contra l'integrisme, perquè s'hi reflecteixen tant els excessos del fanatisme catòlic com de la Revolució cubana.

El país caribenc ha estat sempre un dels temes obsessius de l'obra literària de Segura. «És la meva passió, ja que és un lloc únic al món». Segura troba Fidel Castro un dictador despietat, si bé creu que l'oposició dels EUA no és gaire millor. «Són representants d'una extrema dreta molt perillosa». Com molts d'altres bons coneixedors de la situació d'aquell país del Carib, creu que «un pic mort Castro hi pot haver un bany de sang, perquè no hi ha les condicions per dur a terme cap transició pacífica».

A diferència de la seva primera novel·la, La casa del pare, aquesta no té caràcter biogràfic, encara que «és inevitable que hi introdueixi les meves pròpies experiències; a més, l'obra és molt ben documentada, sobretot en allò referent a Cuba, ja que hi vaig fer un viatge per situar perfectament cada una de les escenes».

Mallorca és l'altre escenari on transcorre I de tot d'una la fosca. Tot i que l'acció sigui a Cuba, el protagonista du el lector a la seva terra natal a través dels records. Són flash-backs que el traslladen a la Palma dels 50, a la vida dels pobles de Mallorca abans del turisme i fins i tot a l'actualitat.