P.G.Palma.
Nascut d'una manera espontània, «estrictament per a l'ocasió», el conjunt que integren el pianista holandès Edwin Berg, el bateria Dick Verbeerck i el baixista mallorquí Tomàs Merlo protagonitza les vetllades del cafè Barcelona de Sa Llonja des del passat dia 19, i fins al 23 d'agost.
Encara que només reunit de manera excepcional, el trio de luxe interpretarà un repertori que inclou alguns dels temes més coneguts del jazz clàssic i versions del pop i la bossanova. En definitiva, «un ampli programa que abasta 60 anys de música». Però no només es podran sentir els clàssics. Qualificat per la crítica com un dels màxims exponents del jazz europeu, Edwin Berg també introduirà al programa alguns dels temes que inclou a Heartland, l'últim disc que el músic ha enregistrat amb la seva formació després d'haver estat designat com el millor grup europeu de jazz al I Concurs Internacional d'Intèrprets de Granada. «El premi ens ha donat una empenta molt gran. Ha centrat l'atenció dels mitjans i hem pogut concertar nombroses actuacions», reconeix Berg, que també assenyala que ha estat un injecció moral molt important.
Tot i això, no és fàcil per al pianista holandès cercar dins la seva música el que els va diferenciar en un certamen que unànimement es va retre a «la modernitat, bellesa, l'elegància, l'originalitat i el lirisme» del seu concert.
Berg explica que només «em deix influir per la música que he sentit durant tota la meva vida» i «intent fugir dels estàndars del jazz, cercant una línia pròpia». «Potser -afegeix-, el que marca la diferència de la meva música és la mescla de la meva base clàssica i la influència del pop dels 70», afirma.
En opinió del pianista, que no comparteix el tòpic que el jazz sigui per a una elit, sí existeixen diferències substancials entre com es tracta aquest gènere musical a Europa i els Estats Units. Aquestes diferències vendrien marcades per «les arrels afroamericanes del segon».
«A Europa la música és torna més blanca. Mentre a Europa el ritme s'exprimeix de forma més subtil, i la música és molt més colorista, Amèrica manté més el swing i l'energia», assenyala Berg, mentre que el bateria Verbeeck aprecia que «els europeus estan més oberts a d'altres melodies, perquè estan mancats de l'orgull d'autenticitat que els americans proclamen com a creadors del jazz».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.