Un curs compara la poesia eròtica de Llompart amb la d'Estellés i Papasseit

Alpera explicà a Diari de Balears la «singularitat» de la lírica amorosa llompartiana, que l'apropa i l'allunya, alhora, de dos exponents en aquest camp com són Papasseit i Estellés: «Josep Maria Llompart es troba en un terme mitjà, entre la línia eròtica plena d'imaginació, marcada per un límit físic de Salvat i l'erotisme descarnat, explícit i directe d'Estellés».

La sensibilitat lírica de Llompart està marcada, per al professor valencià, «pel context de petit burgès en el qual ell estava immers, i que donava com a resultat una poesia eròtica més continguda». «La seva lírica té grans dosis de vitalitat i de sensibilitat, causades per records de la infància i aspectes molt concrets que ell va viure», subratllà.

Tot i que la poesia del literat mallorquí «té més presència de sensibilitat que d'erotisme purament dit», de Llompart també es poden trobar alguns versos «elèctrics». Així, és un poeta «que participa de les característiques que conformen la poesia de Salvat-Papasseit». Pel que fa a les influències Alpera explica que Llompart «tenia un compromís cívic amb la poesia realista i es nota la presència de l'Escola Mallorquina i la Generació del 27».

El professor de la Universitat d'Alacant explicà també que havia tingut l'ocasió de conèixer Josep Maria Llompart fa uns anys, del qual guarda «un gran record com a persona generosíssima que era» i també com a literat, que fins i tot va arribar a fer el pròleg d'un dels seus llibres.