TW
0

P.G.Palma.
Ja venim de sa vermada/ per això tenim pocs jocs/ es reïms són petits i pocs/ i mala nit que han passada (...) Per ballar es copeo/ sortim quasi tots/ i per ballar mateixes són de dos en dos/ som un tall de vermadors.

Cançons tradicionals i havaneres s'entonen al so que marca la guitarra que sosté Antoni Nadal. Entorn d'una taula plena de menjar i cercant l'ombra d'un ametler, els prop de 20 vermadors que treballen des de les 07.00 del matí gaudeixen del tradicional berenar de vermar que els cellers Macià Batle transmeten de generació en generació: pa amb oli, sobrassada, olives trencades, formatge, raïm i camallot, «com mana la tradició».

La verema del 2003 ha començat i a s'Hort de ses Fites de Biniali, un terreny que abasta tres quarterades i mitja (entorn de dues hectàrees, de les 80 d'on es proveeix la cava), el celler ha començat la verema del raïm que proporcionarà la varietat que es comerciatitzarà com Chardonnay, «la més primerenca de tots els tipus» que s'aniran vermant fins al setembre: des detempranillo i emerlot, fins acaverné sauvignon i emanto negro, «la varietat més nombrosa i de més qualitat d'aquesta zona».

Els propietaris dels cellers Macià Batle, Ramon Servalls i Sebastià Rubí, tracten de mantenir l'essència popular i familiar d'aquesta festa de vermar, tot i que «el procés d'elaboració del vi ha incorporat la tecnologia més puntera».

Però el procés de recol·lecció continua instal·lat en els vells costums. Les mans de l'home, la dona i també les dels nins són les que, amb paciència i suportant l'angoixant calor, tallen el raïm de la vinya per dipositar-lo com més aviat millor al camió, que el durà «tot d'una al celler per ser tractat immediatament i encetar el procés de fermentació», assenyala Servalls.

Certament, les tisores de podar han substituït el tradicional trinxet, que, això no obstant, continua sent emprat. «De dalt cap a baix» i amb paciència, el ganivet, que presenta la forma d'una falç petita amb empunyadura de fusta, serveix com a eina, en aquest cas, a un dels més petits vermadors.

Mentre la festa continua, Servalls augura per a enguany una bona anyada. «Esperam vermar de molta qualitat». «Les pluges constants de l'hivern han possibilitat que la terra mantingués la humitat» i això, continua el propietari, «ha permès que el raïm maduràs molt bé». Aquesta dada és confirmada per l'enòleg Arnau Galmés, que afirma que el raïm està entrant al celler amb una gradació de 13 graus i mig, garantint «un bon vi». El que és segur es que la verema -que ha hagut d'avançar un poc les seves dades a causa de la calor- veurà minvada «la producció» respecte el 2002, però compensarà aquesta pèrdua amb «una major qualitat».