Recol·loquen a la Seu tres peces que es retiraren pel projecte de Barceló

Es tracta de la pintura principal del retaule de sant Pere i dues escultures de L'Adrià

Una de les escultures de L'Adrià, Sant Joan Baptista, en la nova ubicació.

19/08/03 0:00

ANTONI PLANAS.Palma.
La pintura principal del retaule de sant Pere, una de les peces més importants que es retiraren de la capella dedicada a aquest sant, per donar cabuda al projecte que el pintor Miquel Barceló hi està duent a terme -un gran mural de ceràmica, mobiliari religiós i vitralls-, s'ha recol·locat ja en una altra capella de la Seu, igual que dues escultures creades per l'artista conegut com L'Adrià (1774-1842), les de sant Joan Baptista i sant Bru, que eren a la mateixa capella, flanquejant el retaule.

Les peces s'han situat en una capella petita, que és al costat del portal major i en la qual fins fa poc s'exposava el betlem creat per l'escultora Remígia Caubet. De fet, la retirada del conjunt va provocar una notable polèmica i la reacció de Damià Ramis, fill de l'escultora, que la qualificà d'«inacceptable». El gran quadre, una pintura del segle XIX, era la peça principal del retaule, que es va destruir en part durant el seu desboscament, en comprovar que no era de marbre, com es pensava, sinó de marès.

En principi el retaule complet, una obra d'estil neoclàssic del segle XIX, havia d'anar a l'església de sant Magí. Però els problemes per al seu desboscament i el fet que se'n va perdre una bona part obligaren a abandonar la idea. Així, se'n va extreure la pintura principal, un gran llenç pintat per Salvador Torres el 1839 i per al qual se cercà una altra ubicació. A la fi, es decidí que substituís el betlem de Caubet.

Respecte de les dues escultures, són peces que l'artista conegut com L'Adrià va tallar per al retaule de la Cartoixa de Valldemossa entre 1812 i 1813. Es tracta de dues representacions de sant Joan Baptista i de sant Bru. Un cop retirades de la capella de sant Pere, s'han guardat durant mesos fins a l'hora de posar-les devora el quadre de sant Pere. En concret, n'hi ha una a cada costat, encara que com explicà Pere Llabrés, delegat diocesà de Patrimoni, «la seva ubicació no és definitiva, ja que les col·locarem damunt unes vases, perquè quedin a una altura més elevada en relació amb la pintura».