Segons aquest projecte que estudia l'erosió de les roques al litoral de l'Illa, «els mol·luscs graten la roca que és en contacte amb la mar per menjar-se els microorganismes que hi viuen, cosa que fa que a poc a poc s'arrenquin partícules molt fines d'element rocós, a la vista imperceptibles, que són arrossegades per la mar».
L'equip de científics que dirigeix Joan Fornós ha calculat que la presència d'aquests organismes provoca un retrocés de roca que va des de 0'01 a 1 mil·límetres l'any, fet que significa que en una dècada aquesta erosió podria assolir un centímetre i en cent anys, un metre.
Amb tot, i segons reprodueix la UIB en un comunicat, «no s'ha d'oblidar que determinats organismes com les algues 'construeixen' roca, com per exemple les vermelles, que s'incrusten en els elements rocosos i formen bandes de creixement que n'augmenten el volum», relata el mateix Fornós.
Un altre dels aspectes que causen la degradació de les zones rocoses són, d'acord amb les primeres conclusions de l'estudi, els pous negres oberts, que «provoquen la infiltració d'aigua i matèria orgànica a l'interior de les formacions carbonatades» i, en major mesura, «les intenses precipitacions que cauen en poc temps sobre els penya-segats i s'hi infiltren». Sobre aquest segon factor, el projecte conclou que l'aigua de la pluja es filtra dins de les esquerdes de les roques dels penya-segats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.