La terra i la guerra (1936)

Aquest mes d'agost, tal dia com avui, comença a regir el Decret del Govern de la República sobre la confiscació de finques rústiques abandonades pels seus propietaris. Vint-i-quatre hores després la Generalitat de Catalunya, pressionada per la CNT, signa revolucionaris decrets de regulació, control, cofiscació i col·lectivització de terres i d'indústries. Aquella dita de «la terra és per a qui la treballa» es vol posar en pràctica, indiscriminadament, tant en casos de justícia com en casos injusts. La guerra, aquests dies, pren tintes de drames molt concrets: és assassinat el gran poeta Federico García Lorca. La caserna de Simancas és conquerida pels republicans. La República destitueix Unamuno del seu càrrec de rector vitalici de la Universitat de Salamanca. A la presó model de Madrid hi ha grans matances de presos polítics. Són creats, en aquella capital, els temibles Tribunals Populars, que jutgen qualsevol simpatitzant de l'Església catòlica o de l'Exèrcit sublevat. Coneixem casos d'algun ciutadà condemnat a presó, i feliç de no esser afusellat, pel simple fet d'estar subscrit al diari ABC i d'haver estat vist sortint de missa. Dies després quedava formalitzat un acord internacional de «Nointervenció» en la guerra d'Espanya, un acord que mai no fou complit. Cap a final de mes, la Junta de Defensa de Burgos reinstaurava oficialment la bandera bicolor de la monarquia. Mentrestant, Rosemberg, ambaixador de la Unió Soviètica al davant del Govern de la República, prometia ajut. També a Catalunya començaven a funcionar els Tribunals Populars. Les tropes franquistes del general Beorlegui prenien Irun i Donostia, essent afusellats pels feixistes dinou sacerdots d'Euskadi. La tragèdia segueix el seu camí ascendent. Per un decret reservat del Govern, a instàncies del ministre d'Hisenda, Negrín, s'obliga el Banc d'Espanya a entregar l'or que posseeix, puix que es tracta de portar-lo a un lloc més segur. Vint-i-quatre hores després són enviades a Cartagena deu mil caixes amb barres d'or, el destí de les quals és l'URSS... Escrivia Vicente Rojo, anys després: «Dominava en aquelles conductes un gran desconcert per manca d'una acció directora que només suplia l'entusiasme dels millors homes; però també començava a manifestar-se el pànic no tan sols pels esdeveniments que poguessin sorgir en l'ordre militar i en el polític, com a conseqüència d'un fort atac enemic sobre la capital, sinó perquè en les darreres hores d'aquella tarda es produïen les primeres manifestacions dels elements hostils al Govern, els quals iniciaren tirotejos en diferents llocs de la població, i també pels nous símptomes d'indisciplina que apareixien, i dels quals el més significatiu havia de ser la detenció dels ministres i de diverses autoritats a Tarancón en el seu pas cap a València, la qual notícia es va estendre com pólvora encesa...»