P.G.Palma.
Milers de ciutadans acudiran en romeria al monestir de la Real per venerar, a partir de dimarts, la imatge de sant Bernart que acull el sacre recinte i rebre l'ofrena de l'aigua beneïda que, segons les dites, «cura el mal de cap», «augmenta la fertilitat» i «protegeix de tot mal».
La Real es convertí en un focus que concentrava un important poder i irradiava saviesa. En el silenci i l'espiritualitat dels seus murs, Ramon Llull es va refugiar durant 10 anys donant forma a la seva obra. No és difícil d'entendre quan es fa un recorregut per uns espais que conviden al recolliment i a la vida contemplativa preconitzats per sant Bernat.
Encara que aquesta és una tradició molt arrelada de la qual ja parla l'arxiduc Lluís Salvador en la seva obra Die Balearen, els que travessin per primera vegada les portes del monestir poden descobrir rere els murs de cada una de les seves dependències la història que alberguen.
Una història, d'altra banda, que es remunta al segle XIII. El rector de la Real, Antoni Vallespir, recorda que el centre forma part del llegat de l'Orde del Císter a la història i mostra la petjada dels monjos cistercencs a Mallorca. Històricament, «la seva presència està documentada l'any 1235». En aquesta data, el «comte Nuno Sanç atorgà els terrenys on avui s'instal·la el monestir als primers monjos cistercencs arribats de Poblet», tot i que la fundació definitiva de l'edifici data del 1239. Proves de la gratitud dels monjos cap al seu benefactor es troben en la reproducció de l'escut d'armes del comte en diferents indrets del monestir, que finalitzà la seva construcció el 1266.
La presència dels monjos cistercencs suposà una revolució per a la societat mallorquina. «No només introduïren noves tècniques de conreu i crearen colònies agrícoles», sinó que jugaren un «paper actiu en la vida política i civil del país», fins al 1835, en què l'ordre desaparegué, encara que la congregació actual intenta mantenir-ne les premisses.
Distribuint les dependències, el claustre que presideix l'escultura de Ramon Llull s'alça en dues plantes que mostren una sòbria decoració, «seguint els dictats de l'orde», que advocava per «una vida contemplativa, de recolliment i oració». Des del claustre es pot accedir a l'església, reformada durant l'època del bisbe Campins. «Es diu que Reynés i el mateix Gaudí varen prendre part en aquesta reforma», afirma Vallespir. El claustre també dóna pas a la sala capitular, reconvertida per acollir conferències i esdeveniments culturals; la biblioteca, la joia de la Real, i les cel·les, antigament ocupades pels monjos, ara per immigrants.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.