El setmanari El Temps ha arribat al número mil. Han passat moltes portades i molts anys d'ençà que el 28 de maig de 1984 va néixer amb la vocació de crear un espai comunicatiu d'actualitat per als territoris de llengua catalana, com recorda Joan Manel Oleaque en l'especial que la revista dedica a repassar aquests mil números de vida. Aquell projecte, que va néixer en precari i amb poques esperances de vida, s'ha consolidat setmana rere setmana i ha aconseguit ser una publicació amb implantació a tot el territori de parla catalana.
El que sí està clar és que serà a la tardor quan apareixerà un llibre de 130 planes en què es commemoraran els 1.000 números del setmanari. S'hi recolliran els millors reportatges, articles d'opinió i entrevistes, que han marcat una època de periodisme de raça en la nostra llengua.
La celebració de l'efemèride ha agafat la redacció de l'avinguda Baró de Càrcer de vacances. Mal moment per fer celebracions glamuroses i sonades, com també era un mal moment néixer de cara a l'estiu. Però la revista s'ha consolidat i les celebracions arribaran.
El membre del consell de redacció Miquel Calvet va explicar a Diari de Balears que «en el mes d'octubre es duran a terme les celebracions. Una mica endarrerides, però amb menys calor». Aquestes inclouran actes a València, ciutat on el projecte va néixer i on té les seves arrels més fondes, Catalunya i les Illes. Els actes de moment només estan embastats i Calvet no va voler revelar-los «per no perdre la gràcia de la sorpresa».
Calvet també va explicar que el repte ara és encarar el número 2.000 de la mateixa manera que com es va fer per arribar al número mil, «amb la intenció de ser equiparables a qualsevol setmanari europeu obert al món, però sense descuidar la informació i la investigació de casa nostra. Vàrem néixer en un espai comunicatiu verge, el de la totalitat del territori de parla catalana, perquè en aquell moment TV3 informava molt poc del que passava fora de Catalunya i aquesta és la nostra intenció, continuar treballant per oferir un periodisme de molta qualitat, una visió europea i un espai comunicatiu de tot el territori».
El membre del consell de redacció no va voler destacar cap de les èpoques del periodisme fet en El Temps, «perquè jo crec que cada època aporta les seves millors coses i cada director hi ha duit les seves idees i ha posat el seu granet d'arena per fer gran el projecte, però jo crec que si per alguna cosa s'ha distingit el setmanari és per estar fomat per equips joves, amb molt bons professionals que sempre han destacat per allunyar-se del periodisme oficial».
Ell no ha volgut explicar cap anècdota ni fer valoracions sobre les distintes èpoques de la publicació, però en la crònica d'aquests mil números de Joan Manel Oleaque n'hi ha de bones: Joan Fuster sempre deia que només hi posaria una pesseta, perquè pel temps que duraria no valia la pena fer més esforç; va ser la casa on es va forjar periodísticament l'escriptor Ferran Torrent; ha nodrit de grans professionals altres mitjans de comunicació; i a més a més els seus reportatges i les seves entrevistes s'analitzen en els seminaris de les facultats de comunicació.
Darrere d'aquests mil números hi ha hagut una persona sempre fidel al projecte, a la nineta dels seus ulls, l'editor Eliseu Climent, que va rebre una empenta definitiva de la seva dona, Rosa Raga, per posar en marxa la publicació a la que ell, com reconeix sincerament, li dedicaria tot el seu temps.
«Però no puc», confessa l'editor, que també explica en la revista que «ara, quan ja hi ha TV3 i les editorials es mouen a través d'un mercat de Països Catalans, podria semblar un projecte que tingués possibilitats, però en aquell moment semblava una tasca gairebé impossible. L'últim setmanari en català que s'havia publicat era del 1932. Naixíem d'un enorme desert. Ha estat i és molt difícil, però l'esforç paga la pena, tant pel mateix projecte com per tot allò que aquesta empresa ha inspirat com a nou model de comunicació nacional». Així doncs, El Temps ha fet els mil números. Per molts d'anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.