Tal dia com avui neixia a Brooklyn, Nova York, un dels mites de Hollywood, símbol eròtic dels anys 20, prototipus del que després seria anomenada «femme fatale». Era filla d'un excampió de boxa, Battling Jack i d'una model alemanya, Mathilde Delka. La parella no estava casada i Mae tingué una germana i un germà. Ja de ben petita, amb només cinc anys, la mare descobrí que tenia vena d'artista. Als set anys, cantà i ballà per primer cop al davant d'un públic i amb aquella actuació guanyà un premi, puix que es tractava d'un concurs. Li posaren el primer nom artístic, Baby Mae i això fou el començament d'una llarga carrera. Als nou anys, anà a una acadèmia de cant i ball i els seus pares, en representació de la nina, signaren documents que la contractaven com actriu infantil. Ningú no l'hagués poguda aturar. Era fotogènica, no es mostrava mai avergonyida i sabia, quan era necessari, improvisar. El 1903 va recórrer part del seu immens país amb un espectacle musical. El seu primer amor als quinze anys, fou el seu professor de piano. Llavors, tingué altres dos enamorats i un quart seria Frank Wallace, cantant i ballador, que formà parella amb Mae, tant artística, dins el grup de vodevil de William Hogan, com sentimental. Així, Mae i William es casaven el 1911 a Milwaukee, Wisconsin.
Ella, divuit anys. Ell, el doble. Aquesta unió tingué poca durada, alguns mesos, i encara que retardaren el divorci fins el 1942, cadascú marxà pel seu compte. Mae tornà a Nova York, actuà en una sala de Broadway. Allà estant va conèixer un altre enamorat admirador, l'empresari Florenz Ziegfeld, que l'ajudà algun temps, fins que ella, tota sola, muntà la revista «Broadway», que la duria definitivament a la fama. Tanmateix, la veu dels puritans no es deixà esperar gaire. Els detalls d'aquell espectacle de music-hall, agosarat, picant, satíric, mogué influències negatives i sobtats censors. Havia fet 385 representacions quan per ordre governamental l'obra de la West era prohibida, acusant-la de corruptora de la jovenesa americana. Mae, que figurava com autora, empresària i primera actriu, fou condemnada a deu dies de presó i pagament d'una forta multa. Tanmateix, aquell escàndol la va fer encara més popular i el poble va veure com enemics de l'autèntica democràcia els seus perseguidors. De retorn als escenaris, Mae West estrenà «The Drag», on tractava, potser per primer vegada en aquell tipus de teatre popular, el tema de l'homosexualitat. Valenta, no dubtà en haver de passar pel perill de caure, novament, en mans dels tribunals. Però se'n sortí i guanyà el plet.
«Quan som una bona al·lota -solia dir- som bona, però quan som dolenta, som millor...»
Volent significar que l'ingenu és enganyat allà on vagi. De la revista passà, amb tots els honors i privilegis, al cinema. Per això, quan els periodistes posaven en dubte alguna de les seves qualitats per al setè art, afirmava: «No som cap camperola que es vol obrir camí en una gran ciutat. Ben al contrari, som una al·lota ciutadana que ve a obrir-se el pas en aquest poblet de Hollywood...»
Actuà en pel·lícules al costat de Cary Grant i altres ja famosos galants. Però, de la mateixa manera que tingué bons amics, no pogué evitar els grans enemics, com el milionari i magnat de la premsa Randolph Hearst i la Lliga Nacional per a la Decència. Visqué per veure la seva vellesa i la seva victòria professional. El 1978 encara rodava la darrera pel·lícula, «Sextet». Havent patit una caiguda per accident, el 1980 moria. Diuen que les clàssiques ampolles de Coca-cola imiten la seva mítica silueta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.