-Més sofisticats no: més pobres. Conscientment tenia la necessitat de fugir de la fusta, n'estava un poc cansat. He passat de la noblesa de la fusta a materials més pobres: filferro, plom, guix, i el darrer que he fet ha estat amb esponja i guix. Són materials amb els quals es poden dir moltes coses, tenen molta força. Representen una crítica a tota aquella gent del «volem, volem, volem», a la gent amb massa poder...
-Encara no ho tenc molt clar. En principi estic intentant sensibilitzar la gent. Intentar que el món estigui més equilibrat. Anam massa aviat, ens trepitjam els uns als altres. Guerres, poder... aquí a l'Illa estam molt bé.
-No em faria molta de gràcia. M'agradaria que no arribàs. És un altre sistema de poder. Hauríem de ser tots més humils i no voler aquestes ànsies per triomfar. Si lluitam per la societat i després volem ser artistes de renom, doncs estam jugant al joc contrari.
-És una lluita de poders. Si a la tele et mostren una imatge vint vegades acabes per creure-la. Amb l'art passa el mateix.
-Hi ha molta de gent que s'apunta a aquesta història per moda, però d'altres tenen moltes coses per dir. N'hi ha molts que volen ser més moderns del que són.
-No, a vegades som jo qui hi he d'anar al darrere. Hi ha gent que li agrada anar d'artista, jo només intent fer la meva feina tan bé com puc.
-No m'interessa. Abans li fotria foc.
-Qui seríeu si haguéssiu nascut a Madrid?
-Néixer a un lloc et pot marcar, sobretot durant la infància. Tota aquesta història mediterrània crec que ens afecta. Jo necessit anar a nedar, anar a Sant Vicenç...
-Quin és el vostre concepte d'escultura?
-El volum, l'espai. Sempre he treballat amb l'influx d'això de viure devora la mar. La meva primera exposició varen ser objectes trobats per la platja. La mar treu coses, ja des de petits hi cercàvem arrels, formes de tot tipus. Encara vaig per la platja a cercar troncs, després ja varen venir les formes de barques, figura humana...
-Heu canviat la fusta per materials més sofisticats...-L'art és moda?
-Hi ha casos en què sí i d'altres en què no. Hi ha artistes que fan art per sentiment, per arribar a la societat i perquè tenen coses a dir, i d'altres que al primer cop de vista t'adones de la seva pobresa. Tot això es nota.
-La vostra obra s'adiu amb sofàs d'IKEA?
-L'art va dins les cases. És un llenguatge plàstic. Igual que dins una casa poses música, és decoració la música?
-Què pensau que pot arribar a la gent del vostre art?-Pot l'art canviar la gent?
-Jo crec que sí; que es pot fer qualque cosa. No crec en l'art còmode. Es pot lluitar, el que passa és que el món va més ràpid que aquesta lluita. És la societat la que té la paraula. No hem de jugar tots a voler ser rics.
-Què passarà quan les vostres obres es valorin en un milió d'euros?-Qui pot fer més disbarats: un artista, un galerista o un crític?
-Com veis el públic jove?
-Hi ha molts de joves que tenen moltes coses a dir, uns altres duen una vida molt sedentària. Hi ha molts de joves que es perden molt prest, això és molt trist.
-Què us pareix aquest art emergent de videoinstal·lació i noves tecnologies?-Us persegueix el vostre art quan sortiu del taller?-McDonals us contracta per fer una enorme «M» de fusta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.