El terror envaí el Chaplin un any més

El públic respongué en la 21a edició del cicle de por del cinema palmesà

10/08/03 0:00

M.ROSSELLÓ.Palma.
El terror envaí en la nit del divendres els cinemes Chaplin per 21è any consecutiu. Una mica més de tres-centes persones s'estremiren i cridaren amb les pel·lícules que s'oferiren durant les 12 hores que durà el cicle, de la una de la matinada fins al migdia següent. Els films que es portaren enguany eren d'aquells que fan tremolar el més valent. Des de la famosa The Ring, una versió d'una pel·lícula japonesa de molta qualitat, o la darrera del tenebrós director Sam Raimi, Evil Dead. A més a més, completaven el cartelThe Eye,En la oscuridad, Destino Final 2 i Halloween resurrection. Un repertori del més autèntic terror.

Mitja hora abans que començàs, a l'exterior del multicines es respirava molta ansietat per entrar a la sala. Tots els assistents, o la majoria, hi acudien amb motxiles, de la mateixa manera que si anassin d'excursió. Dins les bosses hi havia de tot: patatilles, crispetes, aigua, refrescs de cola, entrepans o embutits, tot estava permès per tal de poder aguantar les dotze hores de por ininterrompudament.

Guaitant l'obertura de les portes, esperava un triplet d'allò més peculiar. Miquel, Alberto i «el Pinya» mostren amb orgull les tres primeres entrades que s'havien venut enguany. «Som amants del cinema de terror. Venim cada any per gaudir-ne», explica Alberto, qui es confessà atret per totes les pel·lícules que es projectaven. «De totes maneres, la que més ganes em fa és Destino Final 2, perquè la primera part em va agradar molt», digué «el Pinya», qui va afegir que el seu secret per aguantar les dotze hores era «una becadeta avui horabaixa i coles».

Però les cares canviaren completament mig dia després. A la una d'ahir dissabte, els ulls de son i el cos abatut eren els símptomes inequívocs que aguantar tot el vespre havia estat molt dur. «La millor Evil Dead, sense cap dubte», comentà Irene, amb cara de tenir ganes d'agafar el llit. «La setmana que ve tornarem a ser aquí», digué entre badalls. El sol no els deixava veure i ja era hora d'anar a dormir.