Bram Stoker i el «Dailygraph» (1897)

Miquel Ferrà i Martorell09/08/03 0:00

Bram Stoker, nascut a Dublín, Irlanda, el 1847, fou un escriptor tan original com oblidat. El 1854 es recobrava d'una malaltia que l'havia deixat invàlid i tant es volia superar en aquell esforç que el 1866 era campió atlètic de la Universitat dublinesa. Fou funcionari del govern, crític de teatre, empresari de l'actor sir Henry Irving i escriptor. El 1897 publicava Dràcula, la seva novel·la més universal, i moria quinze anys després, quan conjuminava la seva producció literària amb la seva feina aLondon Telegram. El 1937 era publicada, pòstumament, la seva novel·la L'hoste de Dràcula, un argument que com la primera novel·la del personatge interessà Hollywood i el féu universalment conegut a través d'una cinematografia que encara avui perdura. El llibre editat, però, el 1897, aporta nous recursos literaris des del diari privat, el periodisme, la forma epistolar, etc. per a seguir una trama unificada. Al mateix temps, les situacions i les descripcions són magnífiques. Tal dia com avui, un suposat article deDailygraph ens trasllada a un rar ambient marítim:

«Una de les tempestes més fortes i sobtades que es recorden acaba de passar per aquí, amb resultats estranys. El temps havia estat xafogós, però de cap manera excepcional per al mes d'agost. La nit de dissabte fou tan bona com qualsevol altra, i nombrosos visitants anaren ahir als boscos de Mulgrave, la badia de Robin Hood, el molí de Rig, Runswick, Staithes i els altres llocs d'esplai en els voltants de Whitby. Els vapors Emma i Scarborough feren nombrosos viatges al llarg de la costa, i hi hagué un moviment extraordinari de persones que anaven i venien de Whitby. El dia fou extremadament formós fins al capvespre, quan alguns dels curiosos que freqüenten el cementiri de l'església d'East Cliff, i des d'aquesta eminència observen l'ampla extensió de la mar visible vers el nord i vers l'est. Fou aleshores quan descobriren un grup de núvols cua de cavall molt alts en el cel, cap al nord-oest. El vent bufava des del sud-oest en un grau lleuger que en el llenguatge baromètric és qualificat com 2: brisa suau. El guardacostes de torn va fer de seguida el seu informe, i un vell pescador, que durant més de mig segle ha fet observacions del temps des d'East Cliff, va predir d'una manera emfàtica l'arribada d'una sobtada tempesta. La posta de sol fou tan bella, tan grandiosa en les seves masses de niguls esplèndidament acolorits, que una gran quantitat de persones es reuniren en la voravia al llarg del penya-segat en el cementiri de la vella església per a gaudir de tal formosor...».

Per aquell camí marítim arribaria la tempesta i amb la tempesta la tragèdia.