Gènova i les seves coves (1906)

En el rafal de Gènova, Gabriel Juan Salvà hi descobria unes coves naturals de gran bellesa. Es troben en el carrer des Barranc i tenen un recorregut de cent-cinquanta metres. Les seves curioses formacions calcàries ens mostren combinacions fantàstiques. Estudiades per Bruno Condé hi existeix un miriàpode endèmic, eZophoproctus pagesi. Aquestes cavernes foren llogades del 1932 al 1936 per l'actriu nord-americana Natacha Rambowa, que va venir a Mallorca després de la mort del seu marit, Rodolfo Valentino, el gran mite cinematogràfic dels anys 20. La Rambowa celebrà festes exòtiques en aquestes coves i es féu construir un habitatge també a Gènova anomenat «Los Escalones», el 1931, i que seria llogat després a l'igualment famós Ramón Franco Bahamonde (1896-1938), que el 1926 creuà l'Atlàntic sud des de Palos de Moguer a Buenos Aires a bord de l'hidroavió Plus Ultra, i el qual visqué a «Los Escalones» en companyia de la seva segona muller i la seva filla. Amb els anys Gènova, que té els seus orígens en els venedors de teixits genovesos, de la ciutat italiana, que tenien el seu cau en aquests indrets, fora del recinte emmurallat de Palma, puix que actuaven de contraban. Hi foren construïdes des del segle XV les primeres casetes i la zona es posà de moda com a lloc d'estiueig a finals del segle XIX i en els anys 30 gaudí d'una certa fama amb les seves vil·les burgeses, habitades generalment per estrangers. Avui és un barri residencial famós pels seus restaurants. La seva església, curiosament posada sota l'advocació de sant Salvador, fou construïda el 1857 dins la moda romanticista de l'època i, per això, en la seva construcció s'hi barregen elements neogòtics amb altres detalls classicistes i academicistes. Es també ben curiosa i alhora de valor històric i paisatgístic la possessió fortificada de Son Berga, una casa de camp amb torre de defensa, amb una certa estampa de castell, que pertanyia a la família de la noblesa que li donà nom i actualment, oberta al públic, és un restaurant més, on podem admirar, a més de la talaia fortificada, la clastra i altres aportacions de l'arquitectura rústega del XVIII. Actualment domina el barri, des d'un puig de na Burguesa, el mirador de Nostra Senyora de la Pau, una gegantina estàtua metàl·lica de la Mare de Déu, obra de Joan Ginard Ferrer Sarasate, que fou inaugurada el 1985. Explica Josep Pla: «Quan hom arriba sobre Portopí es pot dir que entra en el sac de la badia de Palma. Sobre la costa de Ponent, la serra de na Burguesa serveix de fons a densos caserius situats sobre la mar o en el decliu muntanyenc: Cas Català, Sant Agustí, Gènova, la Bonanova. Hom pot percebre també, distintament, la ciutat de Palma. El panorama és d'una bellesa superba...»