Com és habitual, els caminants van ser principalment joves d'entre 12 i 25 anys, encara que també va poder veure's gent més gran, que continua demostrant la seva fidelitat i afecte cap aquesta marxa tan popular.
En arribar al monestir els participants, exhausts i somnolents, es van tombar gustosament als jardins del monestir de Lluc, on van aprofitar per fer una becadeta al costat dels seus companys de trajecte, no sense abans recollir orgullosos el seu merescut diploma. Els més perjudicats no ho van dubtar i es van passar per l'envelat del Col·legi Oficial de Fisioterapeutes de les Illes Balears, on les seves castigades cames van rebre la benedicció d'un bon massatge.
La tradicional ofrena a la Mare de Déu de Lluc va tenir lloc a les 09.00 del matí. Al monestir, Tolo Güell es va referir a l'incident esdevingut durant la sortida: uns focs artificials havien sortit llançats contra una persona, fet que li causà lleus ferides a la cama. I va voler agrair a la Mare de Déu la protecció, que segons ell, va aconseguir evitar que la tragèdia fos major.
Els pares dels Sagrats Cors van rebre del grup Güell una bandera mallorquina de vidre amb la llegenda «30 anys de pujada a Lluc», i després de dedicar unes paraules van passar a cantar a la Mare de Déu acompanyats pel públic. La cerimònia va finalitzar amb el lliurament d'un present floral a la imatge de la Mare de Déu.
El director del servei d'ambulàncies tenia constància de 200 assistències de grau lleu (esquinços, estirades, atacs asmàtics) i un cas de major gravetat, en què una afectada de lipotimia en desmaiar-se contra el terra va sofrir un traumatisme cranial i va haver de ser ingressada a l'hospital de Son Dureta.
Respecte a l'opinió dels participants, tots es van mostrar molt contents amb l'organització, i encara que no ocultaven el seu cansament la majoria estava satisfeta i confessava la seva disposició a repetir l'experiència.
L'únic que ningú va saber expressar amb claredat va ser la motivació que els va conduir a participar en semblant aventura. Així, Monserrat Alen, de 18 anys, molt escarida, deia que «no sé per què he vingut. Ha de ser que m'agrada caminar», mentre David Arenas, de 19 anys, confessava que «vénc perquè vénen els col·legues». Lluís Quintana, veterà marxaire de 72 anys, tampoc semblava trobar un motiu molt clar encara que aquesta era la seva tercera pujada al santuari.
Sigui quin sigui el motiu, la màgia de la marxa enlluerna el cor dels caminants.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.