Un míting obrer (1903)

Miquel Ferrà i Martorell31/07/03 0:00

Se celebra a la plaça de Toros de Palma un míting dels obrers de la construcció. En els discursos, els presents s'assabentaren de les respostes dels patrons a les seves demandes. En síntesi es passava la pilota d'un a l'altre per tal de no complir amb les reivindicacions de la classe treballadora: «Els patrons diuen que no són els que han d'augmentar els jornals sinó que tal sol·licitud ha de ser dirigida als propietaris, que són els que paguen les obres. A la vista de tals afirmacions, acordaren els obrers declarar-se en vaga. Després foren pronunciats llargs discursos contra l'ajuntament, la premsa i la burgesia. La majoria dels treballadors que pertanyen a la «Sociedad de Obreros Albañiles» ja no han anat a la feina. Per altra banda, els associats que han acudit a les obres han hagut d'abandonar la seva tasca, ja que grups de seixanta vaguistes anàven pels carrers per tal de pressionar els treballadors insolidaris. Forces de la Policia i Guàrdia Municipal vigilaven per tal que no hi hagués violència. Una part dels atacs dels oradors havia anat, curiosament, contra la premsa ciutadana i més concretament, contra els diaris «Almudaina» i «Ultima Hora».

Aquest segon periòdic es defensava dient que «no fou de justícia que els oradors qualificassin el nostre periòdic d'enemic de la classe obrera. Nosaltres que ni tenim interessos polítics per defensar ni operaris recomanats en la brigada del municipi, ni aspiram a dur vots a les urnes, ni volem fer el cor als pretesos redemptors de la classe obrera, hem de dir la veritat, encara que sabem, per endavant, que en fer-ho ens restam simpaties de la benemèrita classe social».

Tanmateix, quelcom es movia en el sentit progessista en aquells moments ciutadans. Setmanes després triomfaven a les eleccions municipals els «republicans»: Francesc Bonnín, Guillem Mas, Jeroni Castaño, Antoni Planas, Pere Canet, Miquel Bestard, Bartomeu Bauçà, Bartomeu Calafell, Josep Fuset, Bernat Obrador, Lluís Martí, Rafel Ramis, Jaume Rosselló, Francesc Garcia Orell, Joan Alemany, Antoni Joan Miralles, Ferran Pou, Antoni Rebassa, Miquel Barceló i Antoni Ramis... Pocs dies després apareixia la reforma social de descansar els diumenges, en forma de projecte de llei presentat a les Corts: «Queda prohibit en diumenge el treball material per compte d'altri i el que sigui fet amb publicitat per compte propi en fàbriques, obradors, magatzems, botigues, comerços fixos o ambulants, mines, pedreres, ports, transports, serveis dependents de l'Estat, la província o el municipi».

Fa ara cent anys els obrers havien de conquerir encara una bona part dels seus drets socials. La burgesia patronal es defensava panxa amunt i ungles enlaire. Els sabres de les forces de l'ordre feien el joc als poderosos. Els treballadors, sota la bandera dels sindicats, inspirats en el marxisme des de qualsevol de les seves perspectives, havien de fer poc a poc el seu futur. La premsa, entre l'espasa i la paret, no es trobava gaire bé.