«Som tan vell que han cancel·lat el meu grup sanguini». Va ser una de les últimes bromes de l'actor Bob Hope, mort a casa seva de Toluca (Califòrnia) als 100 anys d'edat, a consequüència d'una pneumònia. «El rei de la comèdia» va ser sens dubte el «showman» més conegut dels Estats Units, estrella de més de setanta pel·lícules, innombrables programes de televisió i ràdio, i inspiració per a diverses generacions de còmics.
Leslie Townes Hope va néixer el 29 de maig de 1903 a Cheltham, un barri del sud-est de Londres, encara que la seva família es va translladar a Cleveland (Estats Units) quan ell tenia quatre anys i va acabar per canviar la seva nacionalitat. «Em vaig fer nord-americà quan vaig comprendre que no podia ser rei», recordaria anys més tard amb el seu inconfusible sentit de l'humor.
La carrera de «Mr. Enternaintment» com també se'l coneixia, es perllongà durant 75 anys, quelcom que el convertí en un dels personatges més estimats d'Estats Units, qui va adoptar ràpidament el seu talent i va llançar la seva carrera amb tots els mitjans a la seva disposició. Potser per això els aniversaris de Hope, durant aquests darrers anys, eren gairebé una festa nacional. De fet, en 35 estats del país el 29 de maig s'ha proclamat «Dia Bob Hope».
Les últimes celebracions van tenir lloc el passat 29 de maig amb nombrosos actes per tot el país, i no era per a menys, ja que el «showman» més famós del món, l'incansable animador de les tropes, complia 100 anys. En els últims anys s'havia fet més difícil veure la «llegenda», ja que el seu delicat estat de salut l'havia mantingut allunyat dels escenaris en què tant s'havia prodigat.
El seu primer contacte amb el xou business es va produir el 1915, quan va guanyar un concurs d'imitadors de Charlie Chaplin. Durant la seva joventut va treballar en molts oficis -fins i tot com a boxador- i en nombrosos vodevils, fins a la seva primera aparició als teatres de Broadway el 1927, i a partir de llavors va anar encadenant actuacions a «nightclubs» i petits teatres on va començar a demostrar els seus grans recursos com a còmic.
A finals de 1932, quan la seva popularitat començava a estendre's, va protagonitzar a Broadway la comèdia musicaBallyhoo, encara que seria la ràdio la que li donaria la seva vertadera oportunitat, en protagonitzar l'obra The Big Broadcast el 1938, en la qual es va cantar l'oscaritzada Thanks for the memory, des de llavors marca de la casa.
Aquell mateix any es va estrenar també en cine, fent el salt a Hollywood amb Ones musicals, la primera de més de 75 pel·lícules que el donarien a conèixer en tot el món. Quan va acabar la dècada, Hope ja era tota una icona, com demostra el fet que presentàs la cerimònia dels Oscar en 17 ocasions, entre els anys quaranta i setanta.
Acompanyat de Bing Crosby i Dorothy Lamour, Hope va mostrar la seva hilarant i devastadora personalitat a cintes com El moix i el canari, Camí a Singapur, Camí a Marroc, Camí a Río i Dos frescs en òrbita, i es va atrevir fins i tot amb el western, amb Rostre pàl·lid i la seva seqüela El fill del rostre pàl·lid. Cineastes com Woody Allen han reconegut la seva influència a la història de la comèdia, amb els seus personatges amables, angoixats i àcids.
El seu humor i les seves cançons saltejaven la programació televisiva i radiofònica, amb especial èmfasi en l'època nadalenca. Va crear per a la NBC un programa que es mantingué en audiència durant 18 anys, mentre acumulava cinc Oscar especials. Escrigué la seva autobiografia, Camí a Hollywood, el 1997. A Bob Hope el sobreviu la seva esposa Dolores, de 94 anys d'edat, a la qui conegué el 1933 en un nightclub de Manhattan. Es casaren l'any següent i adoptaren, al llarg de la seva vida, un total de tres al·lotes i un al·lot.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.