P.GIMENEZ.Palma.
Premiada amb la Beca Pilar Juncosa (2000), la historiadora de l'art Maria Luisa Lax ha culminat la seva investigació entorn dels deu projectes que Joan Miró va concebre per als Estats Units en el període del 1947 al 1982 i que estan representats al fons de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca.
La reconstrucció dels projectes enumerats parteix de la investigació dels arxius de la Pierre Matisse Gallery a la Pierpont Morgan Library de Nova York, durant el setembre i l'octubre del 2001. Documents conservats al Guggenheim Museum, el Museu d'Art Modern de Nova York i la col·lecció de Josep Lluís Sert que conserva la universitat de Harvard, entre d'altres, també han estat consultats per Lax.
Tot i això, existeixen alguns casos curiosos com el que fa referència a la pintura mural peTerrace Plaza Hotel de Cincinnati o el mural ceràmic per a la Harkness Commons de la Universitat de Harvard. En aquests, «la idea final s'allunya totalment de l'esbós inicial». Això s'explica, en opinió de l'estudiosa, pel fet que «l'esbós només servia al pintor com a punt de partida de la creació».
Lax presentarà en breu les conclusions d'un estudi que culminà després d'«haver pogut reconstruir tot el procés creatiu dels grans projectes públics de Miró, com ara la pintura mural deTerrace Place Hote de Cincinnati (1947); eMural-Scrol (1948); la pintura mural per al Harkness Commons de la Universitat de Harvard (1950); el mural per a Delegates Lounge de Nacions Unides de Nova York (1952-53); el projecte d'escultura monumental per a Central Park (1972); el tapís per a la National Gallery de Washington (1972); eGran tapís del World Trade Center (1974); l'escultura monumentaMiró's Chicago (1981); i l'escultura monumentaPersonnage et oiseaux per a una plaça de Texas, entre d'altres.
Els arxius de la Pierre Matisse Gallery «estan integrats per documents generats entre el 1931 i el 1989». Això, «permet reconstruir la llarga relació professional entre Joan Miró i Matisse al llarg dels 50 anys en què aquest últim actuà com a marxant de Miró», assenyala l'experta.
Quins agents varen estar involucrats en cada projecte; el període en què es desenvolupà; i quina va ser l'aportació de Miró a cada una de les propostes són alguns dels plantejaments que troben resposta a l'estudi de Lax.
Des del punt de vista documental, les conclusions de la historiadora assenyalen que, «a partir dels arxius de la Pierre Matisse Gallery es poden reconstruir pràcticament tots els projectes en què va estar involucrat Matisse, un home meticulós que guardava tota la correspondència i les propostes enviades», explica Lax, que assenyala que aquesta documentació es completa amb el correu de Miró amb Josep Lluís Sert.
Quant al procés creatiu, Maria Luisa Lax ha pogut constatar que, pel que fa a les escultures «Miró solia partir de dibuixos preliminars o preparatoris, que després realitzava en maqueta tridimensional en diversos materials». Pel que fa als murals, «presentava un esbós molt detallat, al qual ja incloïa els colors, per tal de donar una idea fidel del projecte final».
De la documentació consultada, Maria Luisa Lax també ha pogut confirmar la importància que Miró donava a conèixer l'espai on havia d'ubicar-se l'obra, a més de la informació addicional obtinguda a partir dels contractes dels projectes. Tot i ser un artista reconegut internacionalment al període que centra la investigació de Lax, «s'aprecia una evolució econòmica important», afirma. Si el 1948 Miró percebia 500 dòlars pel projecte de la serigrafia El so, el 1965, la realització del muraAlicia li reportà uns honoraris de 75.000 dòlars.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.