Punts de desencontre i escissió

27/07/03 0:00

P.G.Palma.
A la història musical de la Capella de la catedral durant el segle XVIII es troben algunes taques obscures, que l'estudi del Cinmus també posa de relleu. Aquest és el cas de l'enfrontament que la formació va mantenir quan la parròquia de Santa Eulàlia creà, el 1668, la seva pròpia Capella. Segons explicà Cristina Menzel, aquest fet va molestar en excés el Capítol perquè, «fins aquell moment, la Capella de la catedral havia acaparat totes les actuacions». De fet, l'enuig va dur el Capítol «a aixecar una prohibició perquè ningú dels seus membres anassin a una celebració que tingués lloc al temple de Santa Eulàlia en què hagués d'intervenir la recent creada formació».

Aquesta situació encara es veuria agreujada. L'any 1728 hi hagué un enfrontament entre el Capítol i els músics de la Capella de la catedral «sobre quina part havia de proveir les parts musicals», destaca l'experta. El litigi va dictaminar a favor del Capítol, que decidí expulsar 14 músics, entre ells el mestre Miquel Suau, de la formació.

D'aquesta escissió en va néixer la Capella de Santa Anna, que començà a desenvolupar un seguit d'activitats paral·leles per poder autofinançar-se. «Comptaven amb la protecció del rei, però no tenien mitjans de finançament, excepte els qui podien obtenir d'impartir classes i diverses actuacions».

La rivalitat entre ambdues formacions musicals fou latent durant tot el temps que la Capella de Santa Anna va tenir un funcionament autònom, que té un capítol especial en la investigació del Cinmus. L'any 1792 les dues formacions tornaren a fusionar-se.