P.GIMENEZ.Palma.
Traçar la història musical de la Capella de la catedral al segle XVIII és l'objectiu, ja aconseguit, de l'estudi que s'ha duit a terme al Centre d'Investigació Musical de la Catedral (Cinmus). El projecte, que ha coordinat Cristina Menzel, en té prevista la publicació abans de finalitzar l'any.
Investigar en aquests arxius també ha estat necessari per seguir la petjada de la Capella de la catedral, que es va deixar sentir en altres indrets de l'Illa. Segons Menzel, «els músics de la Capella de la Seu de Palma no eren assalariats». La retribució que el Capitol i el bisbe pagaven a parts iguals era una asaignació fixa que es va anar fent insuficient a mesura que la formació cresqué. Això motivà que «la Capella començàs a fer actes paral·lels (celebracions, gremis, oratoris)» per tal d'aconseguir una font d'ingrés addicional.
La futura publicació tindrà un doble vessant. D'una banda, la investigació de Menzel s'ha centrat en l'estudi dels documents que es troben «disseminats a molts llocs diferents: actes capitulars, llibres d'actes, llibres de sagristia, protocols notarials». D'altra banda, el projecte inclou l'estudi de les partitures que es troben dipositades al fons de l'arxiu.
Segons apuntà Menzel, el fet de «treballar amb material inèdit» ha dificultat la tasca. Encaixar totes les peces d'un fons que només amb les actes ha generat prop de 4.000 notícies ha estat una àrdua tarea.
Tot i això, l'estat de conservació, «excel·lent», dels documents ha estat positiu per dur a terme «la recerca sistemàtica de totes les notícies». Aquesta investigació també s'ha estès a altres arxius que podien tenir relació amb la música de la catedral.
A més, s'han hagut d'estudiar els nuclis més importants que varen mantenir contacte amb la formació, com és el cas de l'Escolania de Lluc, un centre que funcionà com a «proveïdor de minyons i mestres».
El fet que la Capella es veiés obligada a actuar en altres parròquies fa que la documentació es trobi disseminada i que la tasca del Cinmus s'hagi ajornat. Això no obstant, «com que partíem de zero i no s'havia fet cap estudi abans, hem aconseguit obtenir una visió global de tot el que va passar i no existeixen llacunes com en altres llocs que duen més temps investigant», assegura Cristina Menzel, que afirma contundent que, el segle XVIII «va ser un dels de major esplendor de la música dins la Seu». La Capella arribà a estar integrada per prop de 50 músics i apareixen documentats nombrosos instruments», conclou.
Pel que fa a l'estudi de les partitures, segons Menzel, es desprèn que la música era cada vegada més complexa. Per això, «abunden partitures a tres cors, perquè s'anaven incorporant cada vegada més veus. La música es feia més fastuosa per les influències que arribaven d'Itàlia».
Entre d'altres dades, la publicació dóna també informació sobre els òrgans de la Seu i de com aquests intervenien en el finançament de la música; l'organització musical de la Catedral; i la relació de la música amb la litúrgia, «descobrint el paper essencial que tenia en aquells anys», i dels mestres que tingué la Capella.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.