ANTONI TROBAT.Palma.
«Si les fosses comunes de Bòsnia, El Salvador o de Nicaragua s'han d'obrir i les víctimes innocents d'aquelles macabres dictadures han de ser reconegudes i homenatjades... per què no fer igual a Mallorca? De què tenim por 70 anys després?» Aquest diagnòstic contundent prové dels joves historiadors Jaume Escales, Manel Santana i Mateu Ramon, i l'apliquen de manera directa al sempre difícil tema dels qui patiren represàlies dels escamots falangistes durant la nostra contesa civil.
Amb les fosses comunes de Lleó, Sòria i el Principat obertes fa poc i amb un fort debat d'àmbit estatal, la seva actitud és clara. Diuen fer part d'una generació de ciutadans que són néts i renéts dels qui foren protagonistes dels fets que s'iniciaren el juliol del 1936 «amb l'aixecament feixista contra la legalitat republicana i que ocasionà la Guerra Civil».
I clamen que, d'alguna manera, «la societat mallorquina faci un exercici d'higiene democràtica i recobri la memòria dels qui patiren en defensa de la llibertat i la democràcia».
«És un tema difícil -comenta Escales- del qual molta gent no vol parlar i que desperta, en molts de llocs de la nostra illa, recels propis de Sicília». Així, defensen l'opció que, amb l'aval corresponent del familiar d'una de les suposades víctimes, s'aconsegueixin ordres judicials amb les quals excavar en certs indrets de l'Illa on teòricament hi ha fosses i, així, se'n puguin exhumar els cossos. Afegeixen que «si fos necessari s'ha d'acudir, com s'ha fet en altres llocs d'Espanya, als tribunals de drets humans de la Unió Europea o a l'ONU».
Els tres professors de secundària advoquen clarament «perquè s'obri un ampli debat en què tots els agents socials prenguin part a l'estil dels que hi hagué a Alemanya o a Itàlia després de la caiguda dels règims nazi i feixista, el 1945».
En aquest sentit, creuen que la Transició «no va trencar amb res i va ser pur continuisme», i que les institucions que en sortiren «no han donat gens de suport emocional ni material a les famílies dels perdedors durant els darrers vint anys».
Per aquest motiu, troben necessari que la societat civil faci la tasca de recobrar la memòria històrica que «l'esquerra política i el món de la cultura no han estat capaços de fer des de la mort de Franco». Santana recorda, amb una certa sornegueria, que «molts d'historiadors no estan disposats a moure's gaire en aquest sentit».
Així mateix, els investigadors són del parer que la consideració de repressió no es pot circumscriure «només a les 2.000 o 3.000 persones assassinades o desaparegudes», sinó que seria necessari que s'hi incloguessin els prop de 700 exiliats i una classe de marcatge polític especialment dur: el provocat per «l'exili interior» que patiren els progressistes d'arreu de Mallorca, amb seqüeles físiques i psicològiques terribles arran de la tortura -obligar-los a ingerir oli de ricí, benzina i trossos de vidre era molt comú-, de la presó o, com apunta Escales, «simplement de la por».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.