El Govern dóna llum verda a l'ús de cèl·lules mare per a la investigació

La nova Llei empararà els estudis amb finalitats terapèutiques

TW
0


El Consell de Ministres aprovà ahir la reforma de la Llei de reproducció assistida del 1988, a fi de donar cobertura legal a la investigació amb cèl·lules mare embrionàries amb finalitats terapèutiques. D'aquesta manera, segons va destacar la ministra de Sanitat, Ana Pastor, es permet donar sortida als embrions sobrants congelats que hi ha a Espanya, i no viables en processos de fecundació in vitro. Els embrions seran usats en la investigació terapèutica de malalties degeneratives com la diabetis, l'Alzheimer o el Parkinson, però sota un estricte control.

Això no obstant, l'Executiu va establir diverses restriccions a fi de controlar les investigacions. D'una banda, es requereix el permís dels pares per poder dur-ho a terme i, únicament, quan no existeixi una altra alternativa terapèutica amb les mateixes probabilitats d'èxit. D'altra banda, es fixa el nombre mínim d'embrions, dos o tres com a màxim, que poden implantar-se les dones que decideixin sotmetre's a processos de fecundació, alhora que es limita a aquest mateix nombre el màxim d'ovocits que poden ser fecundats. Només amb caràcter excepcional (si existeixen dificultats per aconseguir l'embaràs) es podrà autoritzar la fecundació d'un nombre superior.

La ministra manifestà el compromís de l'Estat perquè aquesta reforma legal s'aprovi abans que es dissolguin les Corts, previsiblement a començaments de l'any que ve. El temps és per tant limitat, ja que la modificació legal serà desenvolupada per un Reial Decret. La iniciativa pretén establir criteris per evitar l'acumulació dels embrions sobrants congelats en el seu conjunt i inclou nous criteris per reduir l'«excessiu nombre de parts múltiples i els seus riscs associats per a la mare i el bebé».

Les parelles hauran de firmar un compromís de responsabilitat sobre els seus embrions sobrants, que es mantindran conservats per un termini màxim equivalent a la vida fèrtil de la dona. El destí final de l'embrió serà a les seves mans i tindran tres opcions: guardar els seus ebrions per un futur embaràs, donar-los o cedir-los per a la seva investigació.

La llei també preveu mecanismes per a casos en els quals no sigui possible obtenir l'autorització. Per això, si en un termini de quatre anys no es dóna una resposta, els embrions es destinaran directament a la investigació. Segons Ana Pastor, l'objectiu d'aquesta mesura és donar sortida a l'acumulació d'aquests embrions mitjançant una solució ètica oberta a la investigació.

La ministra va aclarir que en cap cas no es permetrà la manipulació d'aquests embrions sobrants no viables, i va defensar, una vegada més, el caràcter ètic de la reforma en permetre l'obtenció de material biològic, comparant-la amb la de la donació d'òrgans per a trasplantaments. Finalment, Pastor va dir de la reforma que «era una qüestió pendent fa més d'una dècada, sobre la que l'Estat ha elaborat aquesta proposta equilibrada i rigorosa per resoldre el problema del coneixement científic sent respectuós amb criteris ètics d'actuació».