Pilar Belzunce: «Eduardo s'enfrontava al món amb els ulls, el cor i la ment nets»

P.GIMÉNEZ.Palma.
Amb el nom de Pilar Belzunce, la dita que asevera que «rere un gran home sempre hi ha una gran dona» cobra sentit del tot. La vídua d'Eduardo Chillida assistí ahir vespre a la inauguració de l'exposició Elogi de la mà, que reuneix 103 obres de Chillida a la Fundació Juan March de Palma. Si en vida de l'artista basc, Pilar Belzunce l'acompanyà sempre a l'ombra ara ha fet seva la missió de continuar donant difusió a l'esperit creatiu de l'artista, així com continuar els projectes d'una persona «íntegra i autèntica».

-Tot el que he vist és preciós. A més, l'edifici també està molt bé per una cosa tan neta com és l'obra d'Eduardo. La seva obra no necessita de moltes coses, sinó de murs llisos, colors tènues, és el que a ell li agradava. Eduardo s'enfrontava al món amb els ulls, el cor i la ment nets i això ho deixa veure la mostra. -No és que hagi tingut la intenció de fer-ho. Les coses vénen com vénen. Quan veus que hi tanta gent que vol saber, que vol tenir obra d'Eduardo, que vol saber quins foren els motius que el varen impulsar a fer la seva obra, és molt bonic i, com que jo, des que tenia 15 anys no m'he separat d'ell, he viscut tots els moments d'Eduardo, els bons, els dolents, els dubtes... et sents forçada. -Clar. Això és el que ara volem. S'acompleixen quasi tres anys del projecte, que va néixer també del treball d'Eduardo. El projecte de Chillida-Leku vé com vé la vida, com li venien les escultures a Eduardo i les idees, igual. Érem amics dels propietaris de la vil·la. Eduardo i jo vàrem pensar que era una pena com estaven deixant caure el casal del segle XVI, que, a més, estava fet com feia les coses Eduardo: Era sòlid i fet amb honradesa. Pensar que això s'anava a morir ens pareixia horrible perquè ens semblava una autèntica joia. Finalment la varen adquirir. -Fixa't. Acab de saber que l'estudi de prospeccions previ que s'ha fet per un expert ha estat molt favorable -Luis Chillida, que acompanyà la seva mare es mostrà més reservat i escèptic-. Els batles que en principi estaven en contra ja han entès que no era un capritx sinó una cosa molt seriosa. Esperem que així surti. Eduardo sempre va apostar per fer una prospecció per la persona més entesa per saber si la muntanya aguantaria el seu somni d'omplir la muntanya blanca amb un cub d'alabastre. Ell deia «va ser tan sobrecollidor. El que entri allà notarà com som de petits. Allà no val que un sigui ric, lleig, guapo, ningú no serà res'. Ell tenia aquesta il·lusió, però allà no ho varen saber veure. Era una il·lusió frustada.