Neix Alexandre Dumas, pare (1802)

Miquel Ferrà i Martorell24/07/03 0:00

Neix, tal dia com avui, a Villers-Cotterês, una vila propera a París, Alexandre Dumas Davy de la Pailleterie, de llinatge aristòcrata, puix que el seu avi era el marquès Antoine-Alexandre Davy de la Peilleterie, però que es casà amb Marie Céssette Dumas, una esclava negra de Santo Domingo. Son pare fou Thomas-Alexandre, general de l'Exèrcit napoleònic, i sa mare, Marie-Louise Labouret, que restaria vídua quan el nen tenia només quatre anys. Quan complí els nou, el 1811, ingressà a l'escola de l'abat Gregorie i als catorze començà a fer feina de passant de notari en el seu poble de naixença. El 1823 marxava a París amb algunes cartes de recomanació per als companys d'armes de son pare, els quals li aconseguiren una plaça d'escrivent en la secretaria del duc Lluís Felip d'Orleans, amb un sou de mil dos-cents francs anuals. Això li va permetre d'adquirir una gran cultura, especialment en l'estudi de la història de França i la lectura dels autors clàssics. Tot plegat augmentà la seva vocació literària. Al mateix temps va viure apassionats amors amb Laura Labey, una costurera, amb qui no es va voler casar, encara que reconegué el fill tingut amb aquesta i batiat amb el nom d'Alexandre. Després de veure una representació de Hamlet se sentí atret per la dramatúrgia històrica i resultat de les seves fondes i disciplinades investigacions, ja que ningú li pot negar la condició en tot temps d'estudiant model, pogué estrenar el 1825 la seva primera obra de teatre, que fou seguida el 1829 per Enric III i la seva cort, un drama que el féu entrar en el repertori de la Comèdia Francesa.

Home prolífic en amors i aventures, en obres narratives o dramàtiques, les seves peces teatrals componen vint-i-vuit toms i les seves novel·les, quinze. Diuen els seus biògrafs que Dumas era un individu de talla gegantina i força digna d'Heracles. També és ben cert que guanyà autèntiques fortunes i que les va fondre tan de pressa com aquestes arribaven a les seves mans. Tan seriosa fou aquesta situació, que essent ja vell, el va haver d'auxiliar el seu fill, també escriptor, per tal que no es morís de fam. Les novel·les de Dumas, aquells mosqueters companys de Dartagnan, aquell comte de Montecristo, aquell vescomte de Bragelonne..., principalment amb argumentació històrica, tingueren una bona acollida i foren decisives a l'hora de consolidar el nou gènere de narracions per entregues, més conegudes com fulletons i que s'adaptaven, de forma absoluta, al sentiment del lector romàntic.

Un home ric, amb castell per habitatge, femellut, magnànim, amb més de quinze amants, generalment actrius, amb una de les quals es casà el 1840, Ida Ferrier. Republicà, compromès en la Revolució de 1848, s'hagué d'exiliar algun temps a Brussel·les. Però el 1870 ja estava molt malalt i arruïnat. No va veure l'any següent.