Mor el físic Fessenden (1932)

Però encara que molts d'aquests invents eren útils, la seva gran fama li vingué com a «pare de la modulació radiofònica», és a dir, l'acció de fer variar l'amplitud, intensitat, freqüència i fase de les ones de la ràdio. Les mateixes ones de ràdio podien ser enviades en forma de polsacions imitant els copets del morse. Però a Fessenden se li va ocórrer enviar un senyal continu variant l'amplitud de les ones, això és, modulant-la i tot fent que aquesta variació seguís les irregularitats de les ones sonores. A l'estació receptora, aquestes variacions podien ser ordenades i convertides altra vegada en so. Pogué enviar el primer missatge per aquest sistema el 1906. Fou des de la costa de Massachusetts, i els receptors sense fils pogueren captar música. Això significa que en aquell moment naixia la ràdio tal com avui la coneixem, sense oblidar els esforços de Marconi que donà, definitivament, les primeres passes. L'invent de Fessenden s'hagué de completar, tanmateix, amb el triode de De Forest, imprescindible per llançar definivament, la ràdio. Amb aquells èxits, però, Fessenden tingué molts rivals i els dits de la mà no li bastaven per comptar els seus enemics. Deia un altre savi, ja tret moltes vegades en aquestes pàgines i que sabia molt sobre la misèria humana, sempre tan amarada de cinisme, enveja i egoisme: Joan Maragall, quan en boca d'un dels seus personatges ens explica com és de difícil gaudir d'un mínim respecte per part d'aquesta multitud que benefiant-se dels descobriments, invents, obres i reformes dels cervells privilegiats, els mostra, sense cap escrúpol la més absoluta indiferència: «Així he vist els conflictes de classes, en les lluites polítiques, encendre's totes les passions i accentuar-se els odis, com si hom es trobàs sota els efectes d'un miratge que només es forma dins l'atmosfera multitudinària, en la qual tot pot devenir monstruós i provocador de guerres... És clar que del coneixement i tracte personals també brosten odis i amors; però en la seva justa mesura d'afinitats i repulsions naturals i dels interessos de cada individu, sense transcendència a valor social ni crear aquest clima d'abstracció on es produeix la guerra veritable i la pietat falsa...».

Tota la vida és una guerra, una competència, una cursa per la ruta de les ambicions. Ben sovint, el que creim homenatge popular no és més que un muntatge d'autocomplaença del propi homenatjat.
Però en el cas d'altres, silenci indiferent...