La Mallorca mestissa del present, a debat amb Kasa de Kulturas

L'entitat defensa el multiculturalisme amb el lleure com a eix bàsic

22/07/03 0:00

ANTONI TROBAT.Palma.
Kasa de Kulturas ha acabat el seu primer curs de vida amb una valoració «positiva i amb bones perspectives de cara al futur, tot i els inconvenients d'una entitat com la nostra». Dos anys enrere, quan el fenomen de la immigració començava a trobar-se a primera línia mediàtica i social, arribava a Palma, de la mà d'un grup de mallorquins que havien estudiat a Barcelona, la idea de crear un punt de trobada a imitació de l'ateneu Kasumai del barri del Raval de la ciutat comtal. Així naixia Kasa de Kulturas, «un espai destinat a impulsar la integració de la immigració i l'entesa entre comunitats des de la perspectiva de la cultura», segons expliquen Miquel Far i Sílvia Pascual, impulsors del col·lectiu.

El desembre del 2002 tingué lloc la presentació en societat de Kasa de Kulturas al centre ocupat i autogestionat S'Eskola de Palma, i davant més de 150 persones. A l'èxit de convocatòria a un acte festiu i formatiu -en què es combinaren contacontes uruguaians amb menjar africà i xerrades sobre polítiques d'integració- s'hi afegí el fet que un gran nombre d'assistents eren persones migrades. «Això feia que els immigrants no fossin tan sols receptors -explica Far-, sinó creadors de les activitats».

Poc temps després, «arran d'un curs sobre mediació cultural que organitzà USO -comenta Far-, confluïren persones que donarien lloc a Kasa de Kulturas». La qüestió era «fugir d'uns esquemes molt clàssics provinents del sindicalisme, en què només s'havia prioritzat fins a aquell moment la defensa de l'immigrant en clau jurídica i legal». «Era i és necessari que l'immigrant faci de la seva música o del seu esport, per exemple, una manera de ser partíceps a la vida de Mallorca», apunta.

Ja des del primer moment la pretensió ha estat construir ponts amb totes les col·lectivitats migrades que es troben a l'Illa. «Els llatinoamericans solen ser la gent amb qui és més fàcil treballar -apunta Pascual-, mentre que amb magribins i subsaharians tot sol ser més difícil, i no en parlem ja amb les noves onades d'Europa Oriental i de països asiàtics com el Japó i la Xina, que són quasi inaccessibles».

En aquest sentit, «és important destacar l'intent de realització del documentaEurope: a paradise?, «un projecte molt agosarat sobre la vida de la comunitat marroquina a Mallorca», i l'organització el febrer del Circ de les Cultures a ses Voltes, amb actuacions d'artistes i en col·laboració amb l'Associació de Malabaristes de les Illes Balears. L'antropòleg Alexandre Miquel, l'ONG Veïns sense Fronteres o la campanya pel boicot preventiu als productes nord-americans seran els protagonistes «d'un cicle que encetarem el setembre i que pretenem que serveixi de revulsiu i punt de coneixença per a gent d'aquí i de fora».