Alfons Martí treballa en dos camps dins la narrativa: l'assaig i els llibres de viatge. Comenta que li agrada «l'acció, la crònica, contar coses reals i cercar-ne la part humana». Llegeix «des dels grecs antics fins a Valéry o Dostoievski», per qui assegura que està influït. També li agrada molt l'estil de Llorenç Villalonga, de qui creu que, «si hagués nascut a Amèrica del Nord, seria un autor universal».
Hèctor Hernández assegura que mai no decideix quan escriu, que només necessita «temps i estar descansat». Si ha de decantar-se per algun dels seus companys, diu que considera que Pell negra, de Volney, «és una gran novel·la perquè és una aposta que va en la línia d'allò que es necessita a Mallorca i arreu: xerrar del temps actual i fer novel·les modernes».
Com la majoria dels seus companys, Àlex Volney no creu en la inspiració i assegura que no té cap secret especial per treballar: «Necessit un silenci total o escoltar música, depèn del cas». En demanar-li qui li agrada més dels seus contemporanis de Mallorca, diu que gaudeix amb tota la gent de la seva generació.
Sebastià Alzamora, per la seva banda, diu que la literatura és una forma de vida i que «planteja dubtes sobre la manera d'entendre la pròpia existència». Opina que de Mallorca surt «bastant gent bona» i li agrada Bezares i també Sebastià Perelló, perquè creu que «es prenen la literatura de manera seriosa i tenen una gran capacitat fauladora».
Miquel Bezares s'endinsa més en la realitat mallorquina i diu que el narrador no ha d'estar necessàriament sotmès a l'entorn immediat. Tot i això, assegura: «Els insulars vivim en un espai determinat que marca l'escriptura, però això no treu que no siguem capaços d'escriure amb una certa universalitat».
A l'hora de posar-se a escriure, qualsevol cosa el motiva i remarca: «Per crear compta la capacitat de feina». L'hi empeny «qualsevol cosa que emocioni: la música, una pel·lícula o una obra literària». No necessita cap ambientalització prèvia per concentrar-se, però sí els instruments adequats: «Trob molt pràctic fer feina amb l'ordinador i ja no sé fer res sense». A l'hora de dir quin autor mallorquí segueix més, diu: «Els escriptors poden tenir coses bones i altres que no ho són». Comenta que Alzamora té moltes coses que li agraden.
Albert Herranz tampoc no fa res d'especial per inspirar-se i indica que la temàtica de la seva obra tracta «normalment sobre la realitat quotidiana» que l'envolta. Reconeix que la vida de barris com el seu, Santa Catalina, el determinen «a l'hora de triar situacions i fets». Explica que, abans d'escriure, la idea li fa «voltes durant un cert temps dins el cap» i, quan ja l'ha posada sobre paper, «la deix descansar i després la torn a llegir». Assegura que, de la gent de la seva generació, està «interessat en l'obra d'Àlex Volney»: «Trob que és un autor molt digne i coherent». També creu que «Hèctor Hernández sorprendrà molt amb la seva pròxima novel·la».
Neus Cañellas ens explica el seu procés creatiu de manera semblant a Herranz: «Normalment em passa que tenc una idea o una espècie d'obsessió dins el cap durant bastant de temps. El meu procés de reflexió és llarg, però quan m'assec a escriure em surt tot bastant aviat». No té una disciplina concreta: «Vaig fent així com em puc organitzar». Sí que necessita «estar sola i amb temps per endavant». No diu quin dels seus companys li agrada més, però assegura que actualment segueix més que mai la literatura que surt de Mallorca: «He d'estar-ne al dia perquè faig la secció 'Escritores en su tinta' a Brisas».
Sebastià Bennasar s'inspira en la vida real i ho explica així: «Estic amb els amics i si en un moment determinat algú diu 't'imagines que...', jo puc acabar transformant l'anècdota en un llibre». Diu que a Mallorca «hi ha en general un bon nivell» i es decanta per les novel·les d'Hernández, «pel seu estil literari caníbal», i pels contes de Bezares, «perquè l'estructura de les seves narracions és molt bona».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.