L'escultura de Calatrava per al museu del Baluard rep els darrers retocs

L'espectacular obra farà setze metres i pesarà devers trenta tones

TW
0

IVAN TERRASA. Palma.
L'escultura monumental donada per l'arquitecte, enginyer i escultor valencià Santiago Calatrava al museu del Baluard rep aquests dies els darrers retocs a Madrid. «No em costa imaginar-la com un nou símbol de Palma: un nou element significatiu del passeig marítim, visible tant de dia com de nit», comentà Luis García Ruiz, arquitecte del museu del Baluard.

«Calatrava fa unes coses tan fantàstiques que nosaltres, que fonem escultures, on de vegades les mesures no són importants, veim que aquí la precisió és primordial», confessà Guillermo Ponce, de la Fundació Magisa de Madrid, on s'està enllestint l'obra.

Les xifres són espectaculars. Una base de més de 15 tones de pes plena d'aigua; dos cons de 4'5 metres d'alt, damunt dels quals s'instal·laran cinc poals de coure de metre vuitanta per metre vuitanta, i de 2.700 quilos de pes cada un. El conjunt farà més de 16 metres d'altura i pesarà prop de 30 tones. Només els materials costen 360.600E. Es posarà damunt les murades del museu i «serà molt impressionant: pareixerà el mascaró de proa d'un vaixell», segons García.

Aquesta serà la primera creació de Calatrava a Mallorca. «Ara mateix, no hi ha cap ciutat moderna de ver que no tengui cap obra o cap pont de Santiago Calatrava», afirmà.

Per fer-se una idea de com és de complex aquest monument, mescla d'art i enginyeria, Ponce reconegué que abans de posar-hi fil a l'agulla hagueren de construir «una maqueta per estudiar-lo i comprendre'l». Tots els materials han arribat d'Alemanya. «Les xapes s'han tallat amb una exactitud mil·limètrica a través del sistema de raig d'aigua, amb càlculs molt exactes aconseguits per ordinador».

Alguns responsables del museu del Baluard es reuniren dues vegades amb Calatrava a la ciutat de Zuric, on s'elegí, entre diverses opcions, la peça en qüestió. Poc després, l'arquitecte viatjà a Palma per conèixer la ubicació triada.

Segons García, «la doble faceta d'arquitecte i enginyer de Calatrava es nota molt en aquestes escultures, que són d'un equilibri difícil de veure, com si no s'haguessin d'aguantar, unes peces perfectament executades».