La gent burgesa de tot Europa és en aquests dies a «prendre els banys» de la temporada d'estiu. Encara no és moda anar a les platges sinó als balnearis d'aigües termals que tenen, cada any, una forta competició per tal de veure quins d'ells gaudeixen de major prestigi. Aquí tenim, per exemple, Panticosa, a la comunitat aragonesa, i que presumeix d'ostentar primers premis en exposicions nacionals i estrangeres. Fa propaganda de les seves cinc fonts diferents, entre d'elles, La Azoada, d'antic renom, a 1.636 metres sobre el nivell de la mar i que ofereix, igualment, hotels i restaurants de totes les categories. És només un botó de mostra.
Des del modest balneari de Campos, a Mallorca, fins a indrets de l'estranger que mostren gran luxe, com Baden-Baden o Vichy. Es tractava de fer salut, vida sana, passejos, jocs socials, excursions, banys adaptats a les diferents malalties o en previsió d'aquestes. De fet, la balneoteràpia és un tractament basat en l'aplicació superficial d'aigua amb finalitats terapèutiques, la qual procedeix, en la majoria dels casos, de fonts a diferents soluts a concentracions i per temperatures diverses. A l'acció del gradient tèrmic de l'aigua hi hem d'afegir una acció mecànica de pressió, així com l'efecte de pèrdua de pes que experimenta l'organisme submergit i la possibilitat de transmetre vibracions si l'aigua és agitada regularment.
Tot el territori de l'Estat espanyol és ple de punts amb aigües termals, que històricament podríem dividir en dos grups: aquells balnearis que ja es feien servir en l'època romana, com Caldes de Malavella, a Girona, o Caldes de Montbui, a Barcelona. Llavors els banys d'aigües termals que són coneguts des dels temps de la dominació àrab, com és el cas d'Alhama de Granada. Així, Caldes seria la veu llatina, i alhama (al-hammam), la veu musulmana. Pot ser l'estació més moderna d'Europa sigui la que existeix a Andorra, Caldea, amb tots els avanços tecnològics i confort turístic que es puguin demanar. Sant Hilari Sacalm a Catalunya era destí estiuenc de moltes famílies mallorquines. De Baños de Cerrato ens diu una inscripció en llatí, que fou font de propietats curatives i balneari fundat pel rei visigot Recesvint. O Archena, a la regió de Múrcia, amb vells hotels i establiments termals i restes arqueològiques de les primitives instal·lacions romanes i àrabs.
En un altre indret, la toponímia continua essent clara: Alhama de Múrcia o Valle del Alhama, a Navarra, segurament en referència a la veïna vila balneària de Fitero, que encara conserva l'església romànico-gòtica del monestir del Císter, Santa Maria la Real, del segle XII i de la qual fou abat Sant Ramon, fundador de l'orde de Calatrava. La llista es faria llarguíssima. I tanmateix la platja va guanyar en fama als balnearis. No oblidem aquells «cantiga» medieval que deia: «Treides comigo a lo mar de Vigo/ e verémolo meu amigo/ e bañarnos hemos nas ondas...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.