Theodore Pratt era un periodista nord-americà que visità Mallorca en els dies de la Segona República i a través dels seus articles donà una visió de la nostra illa que molts consideraren ofensiva. Les seves afirmacions eren comentades i criticades en la premsa local i així, Ultima Hora publicava, entre altres textos, que «fa ja algun temps que Mallorca és víctima d'una campanya de desprestigi que no podem de cap manera mirar amb indiferència, ja que, a més de tractar injustament aquesta regió, es veu clarament que no es persegueix cap altre objectiu que perjudicar el crèdit de què Mallorca gaudeix com a centre de turisme, campanya aquesta que amb els mitjans que siguin ha de ser tallada, ja que en cas contrari, a més de fer mal al nostre amor propi, ens causa perjudicis de molta consideració».
La polèmica era servida. El turisme a Mallorca en aquells dies era escàs, tan escàs com pocs eren els hotels i els hostals que hi havia. Però ja es parlava de les belleses balears arreu del món. Theodore Pratt ens feia la punyeta i, per aquest motiu, la cosa fou un gra més que escandalosa: «La Guàrdia Civil de Pollença donà compte al governador que en el decurs d'una hora es varen congregar tres-cents individus al davant de l'habitatge on resideix Theodore Pratt, dedicant-li una onada de crits i protestes per haver publicat articles contra Mallorca. La cosa no fou pitjor perquè hi pogueren intervenir les forces de l'ordre. Tanmateix, el senyor Pratt fou advertit que si continuava gaire temps en el Port de Pollença hi hauria més conflictes».
Theodore Pratt sortí per cames del Port de Pollença i s'instal·là a l'hotel Continental de Palma. Però aquí no acaba aquesta història. El 22 d'agost encara cuejava la cosa i es podia llegir en el diari que sota el títol «En la prensa china se ataca a Mallorca», el lector era informat que «un diari de Shangai ha teixit una fantasia entorn de Theodore Pratt que uns nord-americans han estat detinguts a Palma per una brega en un cafè...»
Per altra banda, una de les afirmacions que Pratt havia fet aquells dies a la premsa anglosaxona era que «els mallorquins no es consideren espanyols i continuen amb els seus hàbits d'aïllament...», paraules que ahir es consideraven ofensives però que avui, des de determinats punts de vista, suposarien tot un repte per a molts grups nacionalistes.
Deia algú, amb una certa gràcia, en els anys 50, que Catalunya és una fàbrica, València un hort i Mallorca un hostal. Això ens obliga a comprar productes a la fàbrica i a l'hort. El monocultiu turístic, tan fràgil, és molt sensible a la mala propaganda i pot morir com a resultat d'una mala imatge. No venem cambres d'hotel, que això es pot aconseguir arreu del món, sinó natura, divertiment, hospitalitat ciutadana i bona imatge. En aquesta bona imatge hi haurien d'estar compromesos, per damunt de tot, els hostalers.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.