Paco Morán: «Sempre treballam en funció del públic que tenim»

-Com va néixer «Mamáaa!!»?
-Va sorgir després de parlar-ne i de reunir-nos amb els dos autors, Jordi Sánchez i Pep Antón Gómez. Tractàrem de diversos temes en els quals es podria centrar la història, com ara dos vidus o dos parents. Al final, se'ls acudí fer-nos germanastres. En aquest cas, ens hem canviat els noms. Jo som Joan i Joan és Paco. A l'obra, la nostra mare té 102 anys i està a punt de morir, i nosaltres ho desitjam. Joan necessita els diners de l'herència i, Paco, també».

-El tema és una mica escabrós. Com s'aconsegueix que faci riure?
-Al principi, estàvem una mica espantats. Però, al final, triàrem un vocabulari molt cautelós, sense ferir susceptibilitats. La gent gran que ens ve a veure riu més que els joves.

-La improvisació és encara clau?
-Sí, com sempre. Per mi, la improvisació significa col·laborar amb els autors. Els «botifarrons» neixen quan surts de la comèdia i aprofites un esdeveniment o un personatge per fer-ne una broma barata i fàcil. Els nostres «botifarrons» són a propòsit del que estam fent en el moment en què improvisam. Sempre treballam per al públic que tenim. Primer surt Joan i fa el seu monòleg i, després, jo. Segons com reaccionen els espectadors, seguim una línia o una altra.

-La història s'ha escrit expressament per a vosaltres: no es tracta d'una adaptació. Narra el vostre humor tal com és?
-L'actor s'ha d'adaptar. Per exemple, quan preparava el paper de Walter Mathau per a L'estranya parella, no volia imitar-lo però, sense voler, feia els mateixos gests que ell perquè l'admir. En aquesta ocasió, els personatges són fets a la nostra mida.-És un repte tenir com a referent «L'estranya parella»?
-Sempre ho és. L'estranya parella va ser un fenomen que va aconseguir mantenir-se gairebé sis anys. La jaula de las locas i Mamáa!!, tanmateix, han nascut amb data de caducitat: dos anys i mig o tres a tot estirar.-Joan Pera i vós sou com una parella de fet després de tants d'anys treballant junts?
-Sí. A més, vivim molt a prop. Som una parella molt consolidada: ens admiram i respectam mútuament. Ric molt amb ell. És un home amb unes improvisacions rapidíssimes, com les meves. Per això congeniam tant.