Miquel Ferrà i Martorell16/07/03 0:00
TW
0

Fa cent anys era editat el llibre de relats Marines i boscatges (Joventut, Barcelona) que suposava un nou pas en l'evolució del català literari, per una banda amb interessants aportacions al llenguatge i, per una altra, una immersió en el naturisme, que no naturalisme, com explica Jordi Castellanos, puix que apareix «carregat de simbolisme còsmic i no entra en contradicció amb el decadentisme, Al contrari, el complementa. De fet, la compaginació de les dues cares, que en Ruyra no és mai conflictiva sinó complementària, el situa, encara més, al bell mig de la cruïlla dels corrents estètics de la fi de segle».

Alguns dels relats són plens d'allò que és misteriós i fantàstic. Altres, carregats de nostàlgia per allò que l'autor ha vist o ha viscut i no pot oblidar. També hi ha els quadrets de tema mariner com en el cas dels que reuneix sota el títol «Impressions». En destacam alguns títols: Una tarda per mar, En Garet de l'enramada, Vetlles d'estiu, Mànegues marines, Avís misteriós, Basarda, La xucladora, La vetlla dels morts, La Fineta, Jacobé... Però l'autèntic personatge de tota l'obra és la vila i les platges de Blanes. Escriu a Serra d'Or Jaume Reixach: «Si el mateix Ruyra confessa que els seus records són quasi tots blanencs, no és d'estranyar que el seu primer llibre sigui, bàsicament, de records blanencs».

Però Joaquim Ruyra no va néixer a Blanes sinó a Girona, l'any 1858. Els seus pares eren blanencs i la casa pairal es troba també a Blanes, en el carrer Ample, número 10. Joaquim es traslladà a Blanes ben jovenet. Després d'estudiar els tres primers cursos de batxillerat al Seminari de Sant Martí, a Girona, acabà aquests estudis a Blanes i a Blanes es casà. Moriria a Barcelona el 1939 però fou soterrat en el cementiri de Blanes. Era, doncs, un escriptor ben arrelat a la Costa Brava.

Escrivia Josep Carner: «En Ruyra és verdaderament una flor d'excelsitud entre les nostres misèries. Glorifica tot una parla (...)

Marines i boscatges és el gran esplendor de la nostra llengua, és el començament de lo definitiu, aquí on tot era interí i barroer. Admirem l'alta serenitat de l'ànima d'en Ruyra, asseguda en el més pur fonament cristià, i considerem quina meravellosa trinitat, una en la deu, fan aqueixos tres homes eminents, en Torras i Bages, en Gaudí i en Ruyra. Com a qualitats més remarcables: la incomparable força descriptiva; la naturalitat amb què les transcendències brollen de les situacions; l'instint dramàtic, sobri perquè és poderós; el llenguatge, girat, tombat, ajaçat i redreçat per en Ruyra; les imatges noves i originalíssimes. No acabarien pas mai. En Ruyra és un home superior a tots nosaltres. El mar i els boscos li parlen i l'estimen».