L'escriptor xilè establert a Catalunya Roberto Bolaño morí ahir de matinada a Barcelona a l'edat de 50 anys a causa d'una malaltia hepàtica. Bolaño, que havia nascut el 1953 a Santiago de Xile, morí a l'hospital de la Vall d'Hebron després d'agreujar-se la malaltia, per la qual estava pendent d'un trasplantament.
L'escriptor es va traslladar amb la seva família el 1968 a Mèxic, on va començar els seus estudis. Als quinze anys va ingressar al col·legi, però va abandonar un any més tard sota la ferma decisió de no tornar a cap institució educativa.
Gran lector, no es considerava autodidacta, perquè, segons les seves paraules, «parlar d'autodidacta és un error de concepte. Jo vaig llegir molt, va haver-hi autors que em van ensenyar el que sé». El poeta mexicà Efraín Huerta o Enrique Lihn van ser alguns dels seus mestres. A Mèxic va treballar com a articulista en diferents mitjans i el 1972 va tornar al seu Xile natal, país que definitivament es va veure obligat a abandonar arran del cop d'Estat de 1973.
De nou a Mèxic, va fundar un moviment d'avantguarda denominat l'infrarealisme i a partir de 1975 va començar a publicar els seus primers treballs, com l'antologia poètica Poetas infrarealistas mejicanos. El 1977 va decidir instal·lar-se a la localitat gironina de Blanes, on es va veure forçat a realitzar diverses feines eventuals, des de comerciant fins a vigilant nocturn.
A més a més de cinc llibres de poesia, Bolaño va conrear la prosa, un gènere que va començar amb la seva primera novel·la el 1984, Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, escrita a quatre mans amb Antonio García Porta. Bolaño va ser també autor de La pista de hielo (1993), La senda de los elefantes (1994) o Amuleto (1999), i dels relats Llamadas telefónicas, que van ser guardonats l'any 1997 amb el Premi Municipal de Santiago de Xile, el més important que concedeix el seu país.
Considerat un dels escriptors llatinoamericans més apreciats a Espanya, Roberto Bolaño va rebre el 1997 el Premi Literari Internacional Ciutat de Sant Sebastià en la modalitat de contes en castellà per la seva obra Sensini. El seu reconeixement va arribar el 1998 quan va obtenir el premi Herralde de novel·la per l'obra Los detectives salvajes (1998), amb la qual també va ser reconegut amb l'XI Premi Internacional de Novel·la Rómulo Gallegos.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.