NORMA ROTGER.Palma.
Durant la dècada dels anys 70, Mallorca va ser la cuna d'un gran nombre d'escriptors que començaren a publicar sent molt joves. Entraren en el mercat amb molta força i la majoria es van dedicar a la novel·la o a narrativa tot i que, dins el marc de la literatura de les Illes Balears al segle XX, la poesia ha predominat sempre sobre els altres gèneres. Parlam de noms com els d'Antònia Vicens, Gabriel Janer Manila i Guillem Frontera, que van començar i han seguit fins ara fent narrativa, amb petites incursions en la poesia.
Joan Cerdà, president del Gremi d'Editors de les Balears, explica que falta «un teixit editorial fort a les Illes», una idea que comparteix l'escriptor mallorquí Albert Herranz, que afegeix que les editorials «aposten poc per la creació i molt per les tradicions i per la història local», temes que tenen un públic més ampli. Cerdà pensa que la major part dels joves autors prefereixen editar al Principat, tot i que és «complicat arribar al mercat literari català en general, que es troba saturat».
Antònia Vicens introdueix un altre punt a la qüestió, no totalment compartit per tothom: «No és que hi hagi pocs narradors joves, és que hi ha una crisi del llibre que afecta les editorials i els autors». Tant Arnau com Volney matisen aquesta opinió, perquè consideren que la crisi està instal·lada al món en general, en la manera de viure que, a part de no deixar temps per la lectura, introdueix en el mercat llibres molt comercials, que volen «competir amb el sector audiovisual». Hèctor Hernández, escriptor, també pensa en una crisi del llibre i assegura que «les editorials tan sols intenten cobrir-se les espatlles, no perdre doblers. Llibres sí que se'n venen, però no literatura perquè hi ha una saturació en la producció».
En aquella època de transició democràtica i fins els anys 80, les editorials s'interessaven molt per tot allò que els joves tenien per dir, ja que les seves eren les idees del futur que estava en plena renovació. Actualment sembla que els escriptors joves no estan tan ben considerats, els costa més arribar a publicar i donar-se a conèixer a la societat. Per intentar esbrinar les causes d'aquesta situació hem parlat amb escriptors i professionals dedicats al món del llibre.
Segons la presidenta de l'Associació d'escriptors en Llengua Catalana a les Illes Balears, Antònia Vicens, «la joventut hauria de continuar estant de moda, però la societat mallorquina i catalana en general és molt conservadora i les editorials no volen córrer riscs». La renovació és rebutjada i els joves que triomfen «escriuen com si fossin vells, en el sentit que sembla que siguin d'una altra generació». De qualsevol altra manera, en general els és molt més difícil arribar a agradar.
Un altre escriptor que «comença» és Alfons Martí, que centra les claus del problema en la falta d'interès per la narrativa per part de la societat: «Estam immersos en un món globalitzat, tancat, que ha comprimit els espais i on no hi ha lloc per a la curiositat, base del gènere narratiu». També creu que la llengua catalana «ha quedat reduïda a l'àmbit del folklorisme» i que, per això, no hi ha una naturalitat en el seu ús que faci que els lectors comprin llibres en català.
Gairebé tots els autors novells coincideixen a afirmar que és molt més fàcil començar escrivint poesia i també editar-la. Hi ha moltes de revistes especialitzades i, a més, les editorials ja compten que un llibre de poemes es vendrà poc, de manera que els anhels comercials són més moderats i hi ha més lloc per aquest gènere. La narrativa exigeix un mercat editorial de producció i compra molt més extens. Tot i això, Pilar Arnau, codirectora de l'Institut Ramon Llull, deixa clar que «no hi ha molts poetes joves que publiquin llibres de poesia: es donen a conèixer en recitals o revistes, però això no és el mateix que entrar en el mercat editorial de manera forta».
La idea de la facilitat d'escriure poemes l'arrodoneix Herranz dient que «la poesia surt de dins de manera més directa i la narrativa necessita més preparació prèvia, per això els joves comencen amb gènere poètic. No vull dir que sigui millor o més important fer una cosa que l'altra, jo mateix vaig començar fent poemes». Herranz té una altra explicació per la falta de noves promeses mallorquines en el món de la novel·la: «Les editorials d'aquí pateixen pel mercat i pel públic, que és més reduït i, per tant, més costós. Les vendes són al Principat, on hi ha millor distribució i inversió publicitària».
Guanyar premis literaris ajuda molt a fer-se un nom i a guanyar-se un públic, hi ha un ressò molt fort de l'obra i de l'autor. Joan Cerdà resumeix la realitat dels premis assumint que «és un món on hi ha escriptors que només pensen a guanyar com a únic canal de sortida de les seves creacions». No sembla que aquesta sigui una idea compartida pels autors, que asseguren unànimement que qui escriu ho fa perquè li agrada i sobre allò que li agrada, sense pensar en res més.
L'escriptor Àlex Volney comenta quelcom sobre aquest aspecte que molta gent ja sap i del qual molts es van adonant: «Molts narradors, en clau universal, fan un llibre motllo i no molt extens. No és que escriguin sense vocació, sinó que pensen en el ritme de vida de la gent. El capitalisme ha robat el temps a les persones i sense temps no es pot llegir. Els editors demanen obres poc complicades i més bé curtes». Una altra conseqüència del capitalisme, segons Volney, és que totes les editorials fortes pertanyen a empreses que formen part dels grans conglomerats mediàtics: «Els suplements especialitzats dels diaris venen llibres de les seves editorials» i això fa encara més difícil que la gent conegui i s'interessi per altres publicacions.
Albert Herranz resumeix en tres fronts la falta de publicació de narrativa jove a les Balears: «Els editors haurien d'arriscar més, els llibreters podrien preocupar-se pel que es fa aquí i els autors ser més ambiciosos». Tot per augmentar el públic i cuidar el que ja hi ha».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.