El soul es vesteix de dol per la mort del «mestre de l'amor», Barry White

Els seus números elaboradament orquestrats van vendre milions de discs i van establir la seva reputació com el mestre de l'amor. Barbut i passat de pes, White no encaixava en la idea d'un símbol sexual de la indústria de l'espectacle, però sabia com arribar al públic amb les seves cançons: «històries reals d'amor», va dir en les seves memòries l'any 1999.

Producte dels guetos dels voltants de Los Angeles, White era un home profundament seriós. Tenia un talent per als negocis i va gaudir d'un control artístic complet. Va abraçar la causa dels drets civils i va dir que conèixer Malcolm X va ser el punt culminant de la seva vida. No va ser una persona religiosa. El 1999 va dir en una entrevista: «No m'agraden les històries ni les coses que no puc provar». També es destacava per una honestedat brutal.

Nascut a Galveston, Texas, White va créixer al suburbi de Watts, on es va veure exposat a la violència diària de les colles. Va robar cases, automòbils, va beure i va lluitar. Va tenir també dos fills en l'adolescència. Quan complia una condemna de cinc mesos de presó el 1960, va escoltar una cançó d'Elvis Presley que va canviar totalment la seva vida. Tenia una fina oïda musical i una veu suau que encantava les dones. Des dels 14 anys la gent venia a demanar-li consells i va interexistir entre desenes de parelles. Es va unir a un grup vocal i va aprendre tot el que va poder sobre producció musical. Va abandonar l'escola secundària, va cantar com a baix i llavors es va concentrar a compondre i produir. Va fundar les seves pròpies companyies de música i va trobar l'èxit amb el trio de cantants femenines dit Love Unlimited, on estava Glodean James, la seva musa i la seva segona esposa.

Després d'una petita aturada als vuitanta, White va tenir una gran tornada el 1995 amb l'àlbum The Icon Is Love i va arribar fins a una audiència més àmplia apareixent en les sèries de televisió The Simpsons i Ally McBea.