La vall de Bamiyan a Afganistan i l'antiga ciutat iraquiana d'Asur van ser inscrites a les llistes del Patrimoni Mundial i del Patrimoni en perill, segons anuncià ahir l'Organització de l'ONU per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco). La decisió va ser presa en la 27a sessió del Comitè del Patrimoni Mundial, reunit a la seu de la Unesco i que avui anunciarà la llista completa dels nous llocs que ha decidit inscriure en el patrimoni.
La inclusió de la vall de Bamiyan a la llista simbolitza l'esperança de la comunitat internacional que «mai no es repeteixin les manifestacions d'intolerància extrema» com la destrucció deliberada dels Budas gegants el març de 2001, segons la Unesco.
El règim integrista islàmic dels taliban va destruir les dues estàtues gegants, després de no fer cas a les crides internacionals, mesos abans de ser enderrocat arran de la intervenció militar dels Estats Units a Afganistan, en represàlia pels atemptats a Nova York i Washington.
El paisatge cultural i els vestigis arqueològics de Bamiyan il·lustren els desenvolupaments artístics i religiosos que, entre els segles I i XIII, van caracteritzar l'Antiga Bactriana, i que es van plasmar a l'escola budista de Gandhara. La vall conté diversos conjunts monàstics i santuaris budistes, així com edificis fortificats del període islàmic.
Abandonat i víctima d'accions militars i explosions amb dinamita, el lloc es troba en un estat de preservació «fràgil», segons la Unesco. Hi ha riscs imminents d'enderrocament de nínxols de 'budas', les pintures murals de les grutes s'estan deteriorant, i la presència de mines antipersones impedeix l'accés a certs llocs de la vall, també amenaçada per saqueigs i excavacions il·lícites.
L'antiga ciutat iraquiana d'Asur, a la vorera del riu Tigris, que ingressà ahir en sengles llistes del Patrimoni Mundial, va néixer en el tercer mil·lenni abans de Crist. Entre els segles XIV i IX abans de Crist va ser la primera capital de l'imperi assiri i, com a tal, una ciutat-Estat i un encreuament del comerç internacional. També era la capital religiosa dels assiris, que l'associaven amb el déu Asur.
La ciutat, al nord de Mesopotàmia, va ser destruïda pels babilonis però va renéixer de les seves cendres en l'era parteixi, en els segles I i II. Quan es va proposar la candidatura d'Asur al Patrimoni abans que els EUA i el Regne Unit intervinguessin militarment a l'Iraq aquest any, un projecte de presa amenaçava de negar parcialment els vestigis arqueològics.
Encara que aquest projecte hagi estat suspès per l'actual administració de l'Iraq, en mans dels Estats Units el Comitè del Patrimoni va considerar que la possible construcció de la presa en el futur, així com la falta de protecció actual d'Asur, justificava la seva inclusió a la llista del Patrimoni en perill, segons indicà la Unesco.
Pel que fa a l'Estat espanyol, també foren declarades Patrimoni de la Humanitat les localitats d'Úbeda i Baeza (Jaén), la seva dualitat urbana i la seva unitat cultural. Separades en nou quilòmetres, l'excepció d'Úbeda i Baeza resideix en el fet que les dues desenvoluparen i estructuraren en el transcurs de la història, una dualitat complementària en nombrosos aspectes, cosa que les fa funcionar com una sola ciutat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.