Cancan, plomes i lluentons duen des de la Misericòrdia «Orfeu als inferns»

Orfeu als inferns, adaptada per la productora El Terrat, que l'ha convertida en «un espectacle de revista», com explicà l'escenògraf Rafel Lladó, és dirigida per Joan Anton Rechi i és fruit de la col·laboració de diverses entitats i institucions catalanes i balears, com la Fundació Teatre Principal, el Govern de les Illes Balears, el Teatre Romea i el Gran Teatre del Liceu.

En aquest sentit, la consellera de Cultura del CIM en funcions, Maria Antònia Vadell, explicà que el pes de l'equip artístic «ha recaigut en mallorquins, ja que cinc dels vuit actors són de Mallorca, com també el director musical, Antoni Parera Fons; l'escenògraf Rafel Lladó i l'ajudant de direcció, Andreu Segura».

Lladó posà de manifest que l'obra «és una adaptació de la d'Offenbach que en manté l'esperit crític, però que trasllada aquesta crítica a la nostra societat, posant un èmfasi especial en l'interès desmesurat pepaper couche». Respecte de l'elenc interpretatiu, Lladó esmentà el fet que l'integren d'una banda actors i de l'altra, cantants, «que han intercanviat experiències».

Eva Barceló, David Ordinas, Fanny Marí, Jaume Roca i Maia Planas són els intèrprets mallorquins que hi participen, al costat dels actors catalans Carles Canut, Mingo Ràfols i Boris Ruiz. Tant Ordinas, com Planas i Roca coincidiren a qualificar aquesta experiència de molt positiva, ja que «n'hem après i ens hi hem divertit».

Orfeu als inferns capgira un poc el «mite clàssic d'Orfeu i Eurídice», segons Ordinas, en el paper d'Orfeu. Quan la seva dona el deixa, aquest es veu obligat a cercar-la «més per imposició que per pròpia voluntat, ja que l'Opinió Pública (Barceló) li diu que és el correcte i que pensi en el què diran». Aquest és el punt de partida d'una crítica de la societat, tant de la del segle XIX com la d'ara, en què «l'Olimp és una luxosa mansió i l'infern, un cabaret amb personatges curiosos», explicà Lladó.