Miquel Ferrà i Martorell03/07/03 0:00
TW
0

Les autoritats colombianes asseguren haver identificat les despulles, mig carbonitzades, del gran cantant de tangos Carles Gardel. El Junker correu, trimotor, de fabricació alemanya, JU-52, havia partit de l'aeroport de Medellín i només havia passat una breu estona, després d'enlairar-se, quan s'incendià i esclatà. Entre altres passatgers, hi anava el famós artista i alguns dels seus músics. L'avió havia fet una escala tècnica en la gira triumfal que el duia per tot Sud-amèrica. Segons investigacions molt posteriors, no fou un accident sinó un atemptat, dirigit aquest contra el pilot de l'aparell. La tragèdia tingué lloc una setmana abans i causà gran commoció en el públic, especialment femení. Fins i tot una al·lota que nomia Estrellita Rigel, en saber la mala nova, es suïcidà. El soterraren en aquella ciutat colombiana i quasi un any després, un vaixell el dugué a Buenos Aires, i reposa en el popular cementiri de Chacarita...

I per què li deien el «fill de la planxadora?»
Sembla que Gardel, que no tenia gens clars els seus orígens, s'havia fet aquesta llegenda. Assegurava haver nascut a França, a la ciutat de Tolosa, el 1890, essent batiat amb el nom de Charles Romuald Gardés, fill de mare fadrina, una jove planxadora. El 1893 ell i sa mare emigraren a Buenos Aires i s'instal·laren en el conegut barri d'Abastos. Tingué una infantesa difícil, al carrer, on no foren tot bones companyies. Després, durant la seva adolescència, fou aprenent de tipògraf, rellotger, cartroner... i entre tasca i tasca, amb voluntat de ferro, cantava, tot convençut, com així va esser, que es convertiria en una de les millors veus del segle. No tothom es creu la llegenda de la planxadora i fins i tot no manca qui el fa fill d'un tal Carles Escayola, emigrant català, de Sabadell, nascut a Tacuarembó i confiat a una amant del seu pare, Berta Gardés, una francesa. Aquesta cedí la criatura a un matrimoni, els Muñiz Beaux, que se l'endugueren a Buenos Aires i allà estant, havent conegut el seu origen, Gardel decidí d'amagar-lo. El 1911 començà la fama de Gardel com a cantant. Havia conegut José Razzano, un artista uruguaià i amb ell formà parella musical devers quinze anys. El 1913 substituí la S del llinatge de la planxadora per una L i així seria conegut el seu cognom. Tingué grans èxits. Primer amb el seu soci, després individualment. Va viatjar per tot Amèrica i Europa, va fer diferents papers en pel·lícules argentines i franceses i també interpretà algun film a Hollywood, amb la Paramount. Considerat un latin lover, en el món anglosaxó anava d'èxit en èxit quan el va sorprendre la mort.