Aquesta política ve a continuar el camí emprès per aquesta associació en els darrers temps, en què la Part Forana de Mallorca ha tingut un protagonisme especial amb les seves activitats. Aquest fet s'ha degut a les nombroses col·laboracions empreses amb altres entitats i organismes, com pugui ser el Consell de Mallorca, la o la Casa Museu Llorenç Villalonga.
La presidenta dels escriptors va explicar que «no és que fins ara no s'hagin fet coses, però consideram que si ens queixam sempre del centralisme cultural del Principat, i molt especialment de la ciutat de Barcelona és molt important que nosaltres no practiquem aquest fet, i per això vàrem pensar que és necessari que es facin molts d'actes i activitats a la resta de les Illes».
Universitat de les Illes BalearsLa intenció de potenciar la presència dels escriptors en llengua catalana a l'illa d'Eivissa ja es va demostrar amb la celebració dels actes d'entrega dels premis Cavall Verd a la ciutat d'Eivissa. En aquella ocasió -el passat mes d'abril- també es va aprofitar l'avinentesa per tal de retre homenatge a la figura del poeta eivissenc Marià Villangómez amb una visita pels paisatges que impregnaren bona part de la seva obra literària.
Després, hi ha un altre factor que s'ha de tenir en compte. El retrocés que ha patit l'ús social de la llengua catalana a les Illes Balears en els darrers temps i el fet que sempre hi ha hagut dificultats per estendre el seu ús a Eivissa també fa necessàries estendre les activitats dels escriptors.
Malgrat aquestes circumstàncies, també s'ha de tenir en compte que en els darrers temps estan sortint nous narradors i poetes eivissencs i que des dels instituts pitiüsos s'està fent una feina de conscienciació molt important. Un altre fet que destaca també és que el president dels editors illencs a la vegada que escriptor, Joan Cerdà, és de la pitiüsa major.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.