L'amistat entre Steve Lacy (Nova York, 1934) i l'artista Jim Bird (Bloxwich, 1937) es remunta a quinze anys enrere, a París. Si Wayne Shorter va admetre que «qualsevol que toqui el saxo soprano s'inspira en Steve Lacy», el magistral saxofonista no dubtà a reconèixer l'influx que l'art ha imprès a la seva música. Es va definir, a Santa Maria, com «un gran apassionat de la pintura». I, de la mateixa forma que la seva música ha influït fortament a la meva pintura i en la d'altres de la meva generació», segons paraules de Jim Bird, també l'art dels expressionistes abstractes americans, amb els quals Bird està històricament involucrat, ha deixat empremta a les nombroses composicions de Lacy, de vegades molt directes i, en molts casos, rigorosament abstractes.
El diàleg ha servit de preludi al concert que, a benefici de la Fundació Dorothy & Jim Bird, oferiran Steve Lacy i la seva esposa, la vocalista i violoncelista Irene Aebi a Sa Màniga, de Cala Millor, en una data encara no determinada. Un concert dividit en dues parts: en la primera, Steve Lacy tocarà en solitari, i a la segona part ho farà amb la veu d'Irene Aebi, per desgranar junts els seus millors temes.
Així, aquest músic, de qui es diu que és la principal veu de l'era moderna al seu instrument i un dels majors instrumentalistes de jazz de tots els temps, un home que va col·laborar en el primer àlbum de Cecil Taylor, l'històric Jazz Advanced (1956), que va ser deixeble de Thelonious Monk i col·laborador de la Monk Big Band and Quartet, i que va donar nom a l'Steve Lacy Sextet, es va pronunciar a Mallorca sobre la necessitat de tenir «una gran qualitat tècnica, per a, a partir d'aquesta, poder transgredir el llenguatge».
«La música no és un obsequi que ens véngui donat. Nosaltres no determinam la música, sinó que ella ens determina a nosaltres. Jo sempre he perseguit la música i no ella a mi. Això és una cosa que vaig descobrir una mica tard, complerts els 38» va afirmar. En un punt àlgid de la seva conversa gravada en vídeo per Mariano Baselga, Steve Lacy i Jim Bird van convenir en la importància dels silencis, tant a la música com a la pintura. I mentre el compositor va dir que trobava el silenci al seu interior i que feia d'aquest una part imprescindible de la seva música, entre les notes o les frases musicals, Jim Bird va afirmar que «de la mateixa forma, el pintor realitza un gest i ho deixa a les mans del silenci, sense fer res més, fins que, passat un temps, pot observar que aquell gest ha començat a parlar per si mateix».
Per la seva part, Francesc Verdú afegia que «el silenci et permet descobrir un altre món, d'emocions». Va haver-hi acord entre ells en què 'els silencis' són molt importants per a la creació: «El temps en el qual aparentment no fas res és tant o més creatiu que quan estàs actiu».
La conversa entre Lacy, Bird i Verdú ha servit, no només d'introducció al concert, sinó per emmarcar aquest món creatiu que engloba la pintura, la poesia o la música. De forma significativa, Steve Lacy va voler tancar la vetllada empunyant el seu saxòfon de soprà i, amb ell a la mà, recitar el poema d'Herman Melville titulat, precisament Art, per tot seguit conferir-li la força i l'expressivitat de la seva música.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.