Miquel Ferrà i Martorell02/07/03 0:00
TW
0

William Henry Bragg, físic anglès, neix a Wigton, Cumberland, tal dia com avui, famós, a nivell popular, per la publicació de la seva obra Concerning the Nature of Things, Entorn de la natura de les coses, 1925, que fou un text dirigit al públic en general i, per tant, altament pedagògic. Però començà la seva formació secundària en el col·legi King William, de l'illa de Man, on s'interessà en les matemàtiques. Passà el 1881 a Cambridge, on es classificà entre els primers d'aquella matèria. Després estudià física amb el savi Thomson com a mestre i el 1886 aconseguia una plaça de professor a la Universitat d'Adelaida, a Austràlia, que ocupà fins al 1908. El 1903 havia decidit dedicar-se a la investigació de la radioactivitat i començà aquesta tasca assenyalant, mitjançant consideracions teòriques, que les partícules alfa produïdes pels àtoms radioactius havien de tenir una energia i, per tant, una esfera d'activitat determinada, això vol dir, recórrer una distància donada a través de l'espai i d'una altra substància, abans d'ésser, diríem, xuclades. Mesurà l'abast de tals partícules alfa i s'adonà que no era un sinó alguns, perfectament diferenciables. Tot plegat explicava les teories de Rutherford, que sostenia que els elements radioactius s'escindien en etapes i que els àtoms intermedis podien produir les seves pròpies partícules alfa.

De retorn a Anglaterra, el 1909, Bragg acceptà un lloc de professor a la Universitat de Leeds i allà estant s'interessà pel treball de Laue sobre la difracció a través del vidre dels raigs X i de seguida volgué estudiar el fenomen, una feina que va tenir la col·laboració del seu fill William Lawrence. Ambdós varen saber treure bon fruit de les seves investigacions i aconseguiren mètodes per a determinar les longituds d'ona dels raigs X per difracció cristal·lina. El 1915, Bragg es translladava a Londres i aquell mateix any li era concedit el Nobel, a ell i al seu fill, per aquesta darrera tasca. Aquell any, però, el món estava en guerra. Els imperis centrals, Alemanya, Àustria-Hongria, Turquia... estaven enfrontats amb França, Anglaterra, Itàlia, Bèlgica... i Bragg hagué de dirigir un grup d'investigació que es veié coronat per l'èxit, puix que inventà l'hidròfon, un aparell per a localitzar els submarins. Acabat el conflicte, el 1920, el feren cavaller i poc temps després substituí James Dewar com a director de la Institució Reial de la Gran Bretanya. No acabaren aquí els honors. El 1935, era elegit president de la Royal Society. En esclatar la Segona Guerra Mundial, fou el president del Comitè Científic de l'Alimentació a la Gran Bretanya. Tanmateix, no visqué per a veure el final d'aquella gran tragèdia bèl·lica. Moria el 12 de març de 1942. En resum, tota una vida per a la ciència o com deia un altre savi: «Només mereixen la glòria els homes que, mitjançant l'acció intel·ligent i altruista, han embellit o millorat el món que habitam».